04 de desembre 2018

El Martirio de los cristianos de Oriente

ACABAMOS de contemplar la destrucción de Alepo. Había sido la patria de una gran diversidad de comunidades cristianas (ortodoxos, católicos griegos, armenios, católicos armenios, sirios...). Unas comunidades que la guerra ha calcinado. La mayoría de los cristianos ha abandonado el país. Tuvieron que huir de los territorios controlados por el autoproclamado califato. También abandonan Irak (donde eran más de un millón y ahora son alrededor de 300.000). Sus monasterios y sus iglesias han sido destruidos, ha desaparecido un patrimonio documental antiquísimo, se ha perdido el rastro de muchos religiosos. La persecución islamista y la guerra civil en Siria y en Irak están barriendo antiquísimas comunidades vinculadas a los orígenes del cristianismo, algunas de las cuales todavía usaban el siríaco, dialecto del arameo, la lengua de Jesús.

En todo el Oriente Medio, los cristianos son ahora rehenes de guerra (incluso en Palestina). Es obvio que no son las únicas víctimas de los conflictos que asolan aquel territorio, seguramente el más trágico del planeta. Pero su identidad cristiana se ha convertido en un motivo genérico de persecución. El viento de la historia favorece la islamización y la propagación de la intolerancia y la violencia.

Para los cristianos de Oriente, las presidencias de El Asad en Siria, Sadam Husein en Irak y Mubarak en Egipto eran garantías de seguridad; de la misma manera que ahora estos lazos han problematizado la identidad cristiana hasta extremos insoportables. Aún hoy en día, decenas de millones de coptos egipcios, la mayor comunidad cristiana en el mundo árabe (castigada hace pocos días por un nuevo atentado), se mantienen fieles al presidente Al Sisi, por temor del gobierno de los Hermanos Musulmanes en Egipto. Un problema añadido es que, en toda esta zona, primero bajo la dominación árabe y después bajo el imperio otomano, los cristianos siempre han vivido separados en diferentes comunidades y estrategias, que ahora complican su defensa. El fundamentalismo islámico los rechaza con su política totalitaria, y Occidente no parece tener ningún interés moral en defenderlos.

A lo largo de los siglos, estas comunidades habían resistido, no sin dificultad, acontecimientos históricos, guerras y contactos culturales de todo tipo. A pesar de los esfuerzos que hace el Vaticano, y entre la indiferencia general de la opinión pública europea, los cristianos desaparecen del territorio en el que comenzó a fructificar el mensaje de Jesús. Desaparecen durante el siglo XXI, precisamente en la era de los derechos humanos.

Editorial La Vanguardia

Read more »

05 de novembre 2018

Un diputat de la N-VA (independentista de centre) proposa que Bèlgica ofereixi asil a Asia Bibi

El parlamentari de N-VA (Nova Aliança Flamenca), Peter Luykx proposa que el govern belga ofereixi asil a Àsia Bibi. "És digne de l'Edat Mitjana veure gent gairebé linxada a causa de la blasfèmia". "Seria", segons ell, "apropiat que intervingui Bèlgica i que el ministre d'Afers Exteriors, Didier Reynders condemna això i protegeix els drets de la Sra. Bibi". I recordar que en el passat, Bèlgica ja ha acollit els cristians de Síria a través d'una visa humanitària. Peter Luykx, que es refereix al secretari d'Estat d'Asil Franck Theo, també de la N-VA. "Podríem, doncs, posar pressió sobre el govern pakistanès".

Read more »

03 de novembre 2018

Set morts a Egipte en un atemptat musulmà contra cristians coptes

Set cristians coptes van morir i dotze més van resultar ferits ahir en un atac perpetrat per l'Estat Islàmic contra l’autobús en el qual viatjaven per la província egípcia de Minya (centre), segons van confirmar fonts de seguretat i de l’Església Ortodoxa Copta. El vehicle es dirigia al monestir de Sant Samuel el Confessor quan va ser assaltat per un grup d’homes armats. Les autoritats van iniciar una operació per intentar localitzar els atacants.
El president del país, Abdel Fattah al-Sisi, va expressar al seu compte de Facebook la seua “profunda pena” pel succés, que va atribuir a “mans traïdores que busquen soscavar la sòlida fàbrica de la nació”.
Així mateix, va recalcar que continuarà “els esforços per combatre el fosc terrorisme i detenir els culpables”, afegint que “aquest atac no debilitarà la voluntat de la nostra nació en la continuació de la seua batalla per prevaler i construir”, va concloure el mandatari, que a més va telefonar al papa Tawadros II, líder de l’Església Ortodoxa Copta, per expressar-li les condolences.

Read more »

El govern egipci bloqueja el reconeixement de 3.500 esglésies coptes des de fa 15 anys

World Watch Monitor ha informat que almenys 8 esglésies han estat clausurades a la província de Luxor, per preocupacions de seguretat. Watani, a més, va va informar que, de més de 3.700 esglésies que pretenien ser reconegudes sota una llei revisada del 2016, només 220 ho havien acabat en els 11 mesos des que el comitè del Gabinet va començar a concedir la llicència, deixant 3510 sol·licituds pendents d'espera. A aquest ritme, diu Watani, es prendran 17 anys per revisar totes les esglésies "no oficials" que es tornen a aplicar perquè es reconeguin formalment. Molts han esperat al voltant de 15-20 anys que ja estan registrats per l'estat.

Read more »

26 d’octubre 2018

La policia desallotja els monjos coptes del Sant Sepulcre

"La policia ens va atacar i ens va obligar a sortir", va dir a la AFP el pare Markos Al-Orshalemy, portaveu de l'Església Ortodoxa Copta de Jerusalem. Els monjos van ser ferits lleugerament i un d'ells va ser arrestat i alliberat a través de l'ambaixada egípcia, va dir.

La policia israeliana va desallotjar forçosament dimecres 24 d'octubre una protesta dels monjos cristians coptes que protestaven a les escales del Sant Sepulcre a Jerusalem contra el treball en un monestir adjacent que en reclama la propietat. "La policia ens va atacar i ens va obligar a sortir", va dir a la AFP el pare Markos Al-Orshalemy, portaveu de l'Església Ortodoxa Copta de Jerusalem. Els monjos van ser ferits lleugerament i un d'ells va ser arrestat i alliberat a través de l'ambaixada egípcia, va dir. Imatges publicades a les xarxes socials mostren la policia israeliana aplanar terra un monjo copte i el va portar emmanillat en el transport pels braços i les cames, a l'esplanada del lloc més sagrat de la cristiandat. Altres oficials de policia desconeixen de forma incongruent els monjos d'una porta al costat de la plaça.

Aquests clergues van bloquejar el trasllat als treballadors de les autoritats arqueològiques quan va arribar la policia, va dir el portaveu policial Micky Rosenfeld. La policia va intentar en va desallotjar als manifestants. Des de dimarts, trenta monjos coptes ortodoxos organitzen una asseguda per impedir l'accés dels treballadors en un lloc d'actualització de Deir as-Sultan, un convent situat al sostre del Sant Sepulcre. Es reclama la propietat d'aquest edifici que Israel els va donar d'acord amb els etíops el 1970. "Vam anar a la cort", va dir el pare d'Al Orshalemy, i el 1971, un tribunal israelià va dictaminar que el monestir ha de tornar als Coptes. Però va dir que la decisió no es va posar en pràctica ia principis d'octubre, el govern israelià va informar a l'Església copta que anava a dur a terme treballs de restauració a l'edifici sense que els monjos ortodoxos no poden supervisar.
statu quo

Els treballadors van ser capaços d'accedir al lloc a través de la intervenció de la policia, però el pare d'Al Orshalemy van advertir que els coptes ortodoxos segueixen "protestar pels canals locals i internacionals." L'Església Ortodoxa d'Etiòpia no va respondre a les peticions d'AFP. La intervenció de la policia israeliana és particularment sensible a Jerusalem i la Ciutat Vella on es localitzen els llocs més sagrats de cristians, musulmans i jueus, a uns centenars de metres de l'altre. La ciutat vella es troba a Jerusalem est, una part palestina de la ciutat annexada per Israel. Els palestins reclamen que Jerusalem oriental és la capital de l'estat a què aspiren. Israel proclama a tota Jerusalem el seu capital "indivisible". El número dos de l'Organització d'Alliberament de Palestina (OAP), Saeb Erakat, va condemnar en un comunicat la intervenció de la policia israeliana, denunciant "la contínua interferència israeliana en l'estatus quo dels llocs sagrats" així com una "agressió contra els pobles d'Egipte i Palestina".

Qüestions de propietat i drets als llocs sagrats de Jerusalem es resolen entre les comunitats religioses per un acord antiga i delicada anomenada "statu quo". Els palestins acusen Israel de voler desafiar constantment l'statu quo. El govern israelià repeteix el seu compromís de respectar-lo. El jordà Waqf, que administra la Muntanya del Temple, el tercer lloc més sagrat de l'Islam, va expressar la seva solidaritat amb les esglésies de Jerusalem i condemnat en un comunicat la "interferència" en les esglésies de negocis israelià, dissenyat d'acord amb el "Judaitzar la ciutat i canviar el seu caràcter islàmic i cristià àrab". El Ministeri d'Afers Exteriors egipci també va condemnar dimecres en un comunicat, els actes de la policia israeliana contra els monjos coptes, i va demanar "necessari respectar els llocs sagrats", mentre s'especifica en contacte amb els funcionaris l'església i les autoritats israelianes. Els cristians Coptes ortodoxos representen el 6 i el 10% de la població egípcia i són la comunitat cristiana més gran en el Mitjà Orient.

Read more »

19 d’octubre 2018

L'Iran nega medicació a un pres condemnat per convertir-se al cristianisme


Al pres de consciència Ebrahim Firouzi, a la presó de Rajaie Shahr, se li ha rebutjat l'accés mèdic adequat, malgrat el mal de queixal sever. Ha estat empresonat des de 2014 sense un sol dia de descans.
Se li ha denegat l'accés a un especialista, tot i que la malaltia li està afectant la seva capacitat per menjar.
Firouzi ha estat processat tres vegades des de 2010 per convertir-se de l'islam al cristianisme i suposadament per l'organització de reunions religioses. Quan va ser arrestat per primera vegada al gener de 2010, els interrogadors van oferir-li la llibertat de Firouzi si es declarava musulmà. Va escollir el processament i va ser condemnat pel Tribunal Revolucionari de Karaj per "propaganda contra l'estat" per la seva conversió religiosa i presumptes activitats missioneres i sentenciat a cinc mesos de presó amb una pena de presó més de cinc mesos de durada.
Firouzi va ser alliberat el 8 de juny de 2011, però el 8 de març de 2012 va ser arrestat de nou per haver presumptament "intentar crear un lloc web sobre cristianisme" (per convertir persones) i de nou essent condemnat "propaganda contra l'estat".
Va ser sentenciat a un any de presó i dos anys a l'exili pel jutge Hassan Babaie del Tribunal Revolucionari a Robat Karim, a 16 milles al sud-oest de Teheran.
La tercera detenció es va produir el 16 de setembre de 2014. Durant els interrogatoris a la presó Evin, Firouzi es va veure sota una intensa pressió per emetre una falsa confessió a canvi de la llibertat, però es va negar. A l'abril de 2015, Firouzi va ser sentenciat a cinc anys de presó per haver presumptament "crear un grup amb la intenció d'inquietar la seguretat nacional" pel Magistrat Mohammad Moghiseh de la Sucursal 28 del Tribunal Revolucionari. Firouzi romandrà empresonat fins al 2019.

Read more »

16 d’octubre 2018

L'Església ortodoxa russa trenca les relacions amb el Patriarcat de Constantinoble

És la major divisió en la història ortodoxa: Església russa trenca relacions amb Constantinoble després que aquest atorgués la independència a l'Església ortodoxa ucraïnesa.

"En una reunió del Sant Sínode s'ha pres la decisió sobre la ruptura completa de les relacions amb el Patriarcat de Constantinoble", ha anunciat el cap del departament de relacions exteriors de l'Església, el metropolita Ilarió.

L'Església Ecumènica Ortodoxa, amb seu a la ciutat turca d'Istanbul, va proclamar l'11 d'octubre que estableix de manera provisional l'administració directa del Patriarcat de Constantinoble (el nom històric de la mateixa ciutat) sobre els assumptes eclesiàstics a Kíev.

Una decisió del Sant Sínode de l'Església al respecte va revocar la seva pròpia carta històrica de l'any 1686, "emesa a causa de les circumstàncies de l'època". Aquell document va atorgar als patriarques de Rússia el dret a ordenar als arquebisbes metropolitans de Kíev, sempre que estiguessin triats per assemblees del clergat rus i també ucraïnès.

"Es va prendre una decisió de revocar l'acte del Patriarcat de Constantinoble de 1686 sobre la inclusió de la metròpoli de Kíev al Patriarcat de Moscou, i també es va prendre la decisió sobre l'establiment d'una seu del Patriarcat de Constantinoble a Ucraïna. Totes aquestes decisions, des del punt de vista de l'Església ortodoxa russa, són il·legals i canònicament invàlides", ha afirmat Ilarió. L'Església russa "no accepta aquestes decisions i no va a seguir-les", ha asseverat.

"Esperem que el sentit comú prevalgui i que el Patriarcat de Constantinoble canviï la seva postura amb relació a la realitat eclesiàstica actual", ha expressat Ilarió. "Però fins que aquest canvi passi, fins que aquestes decisions il·legals i anti canòniques segueixin en vigor, no podrem mantenir les relacions amb aquesta Església, que ara està dividida", ha assenyalat el bisbe.

Read more »

11 d’octubre 2018

La meitat dels cristians de l'Iraq ja han pogut retornar a casa seva

Alberto Ortega, nunci del Papa Francesc a l'Iraq, ha confirmat la dada. Foren expulsats pels fanàtics musulmans arran de l'alçament de l'Estat Islàmic de 2014 i la invasió de part de la planura de Nínive. "Encara queda molt per fer, molt per reconstruir. Les cases van ser danyades, cremades o destruïdes. Però ara gairebé la meitat dels cristians, en alguns llocs, que havien abandonat les seves llars, han pogut tornar ".Ortega recorda la història d'una família cristiana que, després de tornar a casa, va trobar altres persones que vivien a l'interior.  "La casa havia estat ocupada pels musulmans, una família amb molts fills, en gran necessitat. Així que els van dir: "Pots quedar-te'n ara, encara no tornem. Necessites la casa i la deixem per tu. La família musulmana es va moure, els va abraçar i els va agrair .  És un exemple preciós i els mateixos musulmans fan preguntes: els hem tirat, els hem tractat malament, però ara, quan els necessitem, ens ajuden. És un testimoni preciós de la victòria de l'amor i el perdó sobre la guerra i la violència ".

Read more »

07 d’octubre 2018

Els 5 escons assiris del parlament del Kurdistan de l'Iraq repartits entre 3 llistes



Les eleccions del 30 de setembre al Kurdistan autònom van deixar repartits els 5 escons cristians assiris (dels 111 de l'hemicicle. El Moviment Democràtic Assiri (Zawʻá Demoqraṭáyá ʼÁṯuráyá, ADM) 'Zowaa' empata amb els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus (Motḇā ʿammāyā kaldāyā suryāyā āṯurāyā), també anomenat Consell de les Nacions Caldea i Assíria, amb 2 escons cada un, i la Llista Abnaa Al-Nahrain (Fills de Mesopotàmia), escindida de l'ADM el 2013, n'aconsegueix un. El moviment de Galeta Shaba, única dona assíria que dirigeix un partit, manté l'escó que ja va aconseguir el 2013. Shamsadin Gorgis dirigeix des de Duhok els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus també anomenats Consell de les Nacions Caldea i Assíria. Per la seva part l'ADM es presentava en el marc de la Llista Rafidain encapçalada per Farid Jacob. El seu objectiu era dobalr de 2 a 4 escons.

El veterà Moviment Democràtic Assiri (ADM) defensa un allunyament respecte al govern kurd i un nacionalisme assiri. Abnaa Al-Nahrain manté una posició similar però critiquen per l'autoritarisme de Yonadam Kanna. En canvi els Consells Populars són partidaris d'aliar-se amb Erbil i acusen a l'ADM de col·laborar amb els xiïtes. A les darreres eleccions al Kurdistan els resultats havien estat els mateixos.
En el quart bloc les llistes cristianes. La Christian Democratic List promoguda pel partit kurd Gorran va quedar fora de l'hemicicle com també la National Union Coalition

Read more »

26 de setembre 2018

La Fundació Ulf Tau recupera la cultura siríaca el Nord de Síria


Els síriacs* són és un dels pobles més antics que habiten la geografia del nord de Síria, juntament amb altres components. Han estat privast, com qualsevol altre minoria des de fa quatre dècades, dels seus drets pel govern imperialista àrab del règim de Baas. Com que altres components nacionals i religiosos no tenien llibertat per practicar els seus rituals religiosos i costums culturals, i obrir els seus propis centres i escoles per ensenyar llengües pròpies i el folklore.

Després de la declaració d'autogestió democràtica a les ciutats i regions del nord de Síria, tots els components tenen dret a gaudir dels seus drets lingüístics i culturals complets i a viure la seva pròpia identitat a partir de la vida participativa i la fraternitat dels pobles. La Fundació "Ulf Tao" per a l'ensenyament del llenguatge i cultura siríaca a la província d'Hasakah és una institució afiliada a la Direcció d'Educació de la província; es centra en la preparació de mestres per ensenyar acadèmicament el llenguatge siríac.

La Fundació va obrir el 19 de setembre de 2017 i ha rebut prop de 130 infants; 70 nens al Centre Ulf Tao i 60 nens al Centre Qanshiran d'Hasakah, en un curs d'estiu que va començar al juny i va continuar fins a finals d'agost. Durant el curs d'estiu de tres mesos, els estudiants van rebre lliçons en llengües i cultura siríaques, cursos en anglès i francès, així com cursos d'esbarjo i art en dibuix i música.

"El principal i més important paper en el suport i l'establiment d'Ulf Tao, que es refereix al suport i la preservació del llenguatge i la cultura siríaca, de l'extinció amb l'Associació Cultural Siríaca, fundada el 2008 a Qamishli i que va obrir la seva branca Hasakah el 2012. Uns 20 professors i administradors s'han graduat de la fundació pels seus dos centres des de la seva obertura; s'han distribuït a escoles amb classes per a estudiants sirians, en què els estudiants sirians aprenen la seva llengua materna. Actualment, la Fundació treballa a través d'un equip de professors que s'han format per desenvolupar un currículum complet de Síria, que s'imparteix oficialment a les escoles de província.

Font

*Els arameus van arribar a la zona, procedents d'Aràbia, cap a l'any -1.100 combatent els assiris, kassites, acadis, hitites i restes de sumeris i fent pillatges. Poc a poc es van instal·lar a la zona i van fer-se amb el control de Babilònia (la barreja d'amorreus babiloni-acadis i arameus va donar lloc als caldeus), Assíria (els arameus van colonitzar els assiris i la llengua assíria va ser substituïda per l'arameu, els actuals assiris no són els històrics sinó arameus que van colonitzar la zona) i els siríacs (arameus que van fer-se amb el control de Síria). Posteriorment aquests pobles van adoptar el cristianisme i foren colonitzats en tots els sentits pels àrabs musulmans.

Read more »

19 de setembre 2018

Crisi oberta al monasticisme copte

La història comença com una novel·la de Dan Brown, amb un assassinat ple d'interrogants i amb implicacions simbòliques i religioses. L'abat-bisbe copte del Monestir de Sant Macari Anba Epifani fou trobat mort el 29 de juliol en un "mar de sang" al monestir situat al desert occidental egipci, a Wadi al Natrum, prop de Líbia. La detenció, el 20 d'agost, de dos monjos acusats del crim Wael Saad (Isaiah al-Makary, els monjos adopten un nou nom en entrar a la comunitat monàstica) i Remon Rasmi Mansour (Faltaous al-Makary), després de descartar 400 investigats ha estat un terratrèmol per l'església copta. El primer ha confessat el crim que ha sacsejat la comunitat monàstica més gran de l'Orient. El segon s'ha intentat suïcidar. El motiu del crim haurien estat "diferències" entre els dos monjos i el seu abat.


El Papa copte Tawadros II, Patriarca Ortodox d'Alexandria, ha decidit aquest agost acabar amb la permissivitat i manca de disciplina amb els monjos del desert. El crim ha estat la gota que ha fet vessar el got. Tawadros II dirigeix la part més gran dels coptes ortodoxos, un 90 % de la comunitat cristiana egípcia, mentre la minoria, un 10 %, són encapçalats per Ibrahim Isaac Sadrik, en comunió amb Roma des de 1442. Mentre Sadrik encapçala una comunitat de 160.000 fidels Tawadros Ii ho fa amb una de 18 milions. L'Església Copta Ortodoxa d'Alexandria, va reconèixer els baptismes de la de Roma l'any passat (i Roma ho va fer amb la copta) ha renunciat de forma recent al monofisisme (que Jesucrist només va tenir una natura divina) i té un ascendent més que notable a les esglésies etíop, separada el 1959, i eritrea, el 1998, que sumen prop de 50 milions de fidels. La llengua litúrgica és el copte, llengua derivada de l'antic egipci faraònic. De fet Champollion va servir-se de la llengua copta per a desxifrar els jeroglífics i la llengua demòtica usada a l'Antic Egipte de Djoser, Kefren, Hatsehpsut, Tutmosis i Akhenaton.

Fou a Egipte on van néixer els monestirs cristians.  La gran persecució patida en el segle III va generar que per una part augmentessin els apòstates però també va provocar l'aparició dels anacoretes com Pau l'Ermità (228-342), Antoni Abat (251-356), Hilarió (291-371) o Panoni (287-346). El primer fou un ric egipci de Tebes considerat el primer ermità. L'any 250 fugir al desert escapant de la persecució i va viure-hi, segons la tradició, fins als 113 anys. Hauria mort l'any 342 sense ser assassinat. En la cova on va viure s'alça, actualment, el Monestir copte de Pau l'Anacoreta aixecat al segle V. L'any 270 Antoni Abat, també egipci, va abandonar també els seus béns i es va retirar al desert on es considera que va fundar el moviment eremita. Fou el més conegut dels ermitans egipcis i, segons la llegenda, va reunir-se una vegada amb Pau l'Ermità i fou ell qui, en un segon viatge, va trobar-lo mort. Amb vint anys hauria vengut els seus bens, els hauria repartit entre els pobre i s'hauria retirat a una cova sepulcral. Només va sortir del desert l'any 311 Antoni va sortir del desert per combatre la dissidència ariana (Jesuscrist només tindria natura humana) a Alexandria. A mesura que arribaven més anacoretes va fugir desert en dins per viure en una rigorosa solitud i patint llegendàries temptacions. Van seguir-lo d'altres eremites i els va acabar organitzant en comunitats simples però ell mai s'hi va afegir. El monestir de Sant Antoni, el més antic del món, va ser fundat per ell mateix al Mar Roig cap a l'any 300. És un centre copte de primer ordre i diversos dels seus monjos han acabat essent Papes coptes. De la vintena de monjos que hi havia l'any 1960 avui en són prop de 120.

Hilarió de Gaza va començar la seva vida d'ermità al desert egipci, cap a l'any 310, per a marxar després a Gaza i més tard a Xipre. Renunciant a les seves riqueses i en una extrema pobresa feia cestos per a sobreviure i se li van atribuir nombrosos miracles. El quart dels grans ermitans fou Pacomi, considerat el fundador del monacat. Pacomi (287-346) era un soldat romà, de l'antiga capital egípcia Tebes, que l'any 317 es va amagar a un temple en ruïnes de Serapis (déu sincrètic greco-egipci), a Egipte. A la zona existien els “lavra”, precedents dels monestirs. Es tractava de cel·les per anacoretes que vivien en una solitud relativa i es trobaven ocasionalment sinó en comunitats creades per l'asceta Macari. Quan Pacomi va veure que se li afegien més anacoretes va proposar una norma comuna amb una estructura jeràrquica, amb un abat, i la missió de treballar a part de pregar. Entre 318 i 323 va establir el primer monestir i en poc temps un centenar de monjos se li van unir. La fórmula va tenir èxit i, al morir, ja existien 11 monestirs, dels quals dos de femenins, als deserts egipcis. La seva norma fou recollida pel grec Basili de Cesàrea (330-379), qui visità a Pacomi, a 'Ascetica', encara avui guia el monasticisme a les esglésies ortodoxes.



Entre les moltes dones que es van afegir a la vida anacoreta va destacar l'egípcia Sinclètica d'Alexandria. També de família benestant va donar els seus béns als pobres i va marxar al desert per viure amb la seva germana a una cripta. Va atraure nombroses dones que són anomenades les “Mares del Desert” i va morir cap a l'any 350. En aquella època “el desert semblava una ciutat” doncs milers de cristians s'havien establert per viure com anacoretes o en els primers monestirs.


 L'assassinat Bisbe Epifani i el Papa Tawadros II

Precisament el  Monestir de Sant Macari ha estat epicentre de les tensions internes de l'església copta. El predecessor de Tawadros II, Shenouda III, encara té partidaris de l'ala conservadora que s'oposen a les reformes de l'actual Papa. Shenouda III ja va enfrontar-se a Matta El Meskeen, precisament abat de Sant Macari, qui va recuperar el citat monestir el 1969 i va advocar per obrir l'església amb ecumenisme, no fer política i centrar-se en el penediment. Shenouda, escollit el 1971, el va confinar al desert i va prohibir els seus textos. Anba Epifani era un deixeble d'El Meskeen pel que el seu assassinat pot tenir molt a veure en l'enfrontament entre les ales conservadora i oberturista de l'Església. De fet el Monestir era independent de la jerarquia eclesial fins el 2009 quan Shenouda III va agregar-lo i hi va desplaçar setanta monjos conservadors entre ells els dos assassins d'Epifani qui fou escollit el 2013 just un any després de morir Shenouda III. Malgrat això el crim podria ser per motius personals car la víctima va denunciar, el febrer, a un dels assassins, Isaiah al-Makary, per saltar-se les regles monàstiques i, per exemple, rebre d'altres religiosos a la seva cel·la i crear una facció interna a Sant Macari.

Ara, Tawadros II, s'ha vist obligat a reformar una institució prestigiosa però caduca. El Comitè d'Afers Monàstics del Sacre Sínode ha estat debatent una reforma que s'ha concretat en 12 decrets. No s'acceptaran nous novicis durant un any, els monestirs que no estiguin reconeguts per l'Església seran denunciats públicament i no se n'obriran de nous, durant tres anys no s'ordenarà com a sacerdot a cap monjo, els monjos i monges coptes no podran aparèixer als mitjans de comunicació ni tenir perfils a les xarxes socials, ni desplaçar-se enlloc sense autorització dels abats. Les persones laiques no podran assistir a les litúrgies dels monestirs. Anba Rapahel, bisbe a El Caire, ha estat el primer en donar exemple i ha clausurat els seus perfils a les xarxes socials. S'ha donat fins el 16 de setembre a les monges i monjos coptes per a que desactivin els seus perfils.

Font

Read more »

13 de setembre 2018

Risc de cisma a l'església ortodoxa

El conflicte enfronta el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, primum inter pares de l'església ortodoxa, i Moscou. El nomenament dels legats del Patriarcat Ecumènic com els seus Exarques a Kíev (Arquebisbe Daniel Pamphilon Estats Units i Bisbe Ilarion d'Edmonton Canadà), ha encès el Patriarcat de Moscou de l'Església Ortodoxa Russa, molt proper a Vladímir Putin. Moscou ha advertit que un cisma important podria dividir el món cristià ortodox. La declaració russa es va fer durant la seva entrevista amb el canal de televisió de Rússia 24:

"La decisió del Patriarcat de Constantinoble de concedir autocefàlia* als fidels ortodoxos d'Ucraïna s'ha fet contra la voluntat de l'episcopat de l'Església Ortodoxa Ucraïnesa, que han parlat unànimement per la preservació del seu estat actual. Per justificar la seva ingerència en els assumptes d'una altra Església local, el Patriarca de Constantinoble ha fet falses interpretacions de fets històrics, referint-se a les seves presumptes poders exclusius, que de fet no tenia ni ha tingut mai. Aquestes accions condueixen les relacions entre l'Església russa i l'Església de Constantinoble a un punt mort i creen una veritable amenaça per a la unitat de l'ortodòxia del món sencer ".

* L'autocefàlia és l'estatus d'independència jurídica de les diferents esglésies cristianes ortodoxes, i que garanteix el dret de governar-se per sínodes propis, mantenint la comunió amb les altres esglésies. Així, cada església autocèfala seria un conjunt d'esglésies locals (eparquies o diòcesis) que reben el dret d'elegir el seu primat.

El Patriarca Ecumènic de Constantinoble Bartomeu I

Read more »

09 de setembre 2018

Assassinats 9 cristians a Mhardeh, Síria

Islamistes sirians van atacar divendres la ciutat cristiana de Mhardeh, a la regió de Hama, assassinant nou persones. Totes elles eren de religió cristiana. Tres eren menors. Cinc de les víctimes són de la mateixa família. Fins a vint civils més van resultar ferits en l'atac.


Read more »

07 de setembre 2018

Un pastor cristià que va fugir de l'Iran per la persecució, detingut a EUA


Ramin Parsa, un pastor cristià que va fugir d'Iran com a refugiat religiós, va ser arrestat per haver compartit de manera privada el seu testimoniatge de fe als Estats Units. Va fugir de la persecució a Iran i Turquia, només per trobar persecució.

"Vaig arribar als Estats Units com un refugiat polític i religiós -com a cristià-. Em van oprimir per la meva fe a l'Iran. Vaig ser apunyalat a l'Iran", va dir Parsa a PJ Media en una entrevista el dimarts. Ha estat detingut i emmanillat a una cadira metàl·lica durant quatre hores sense aigua, i més tard va ser acusada de transgredir-la. "Aquestes coses podrien passar en altres països, dictadures opressives, però no a Amèrica", va dir el pastor.

Parsa, pastor de Redemptive Love Ministries International a Los Angeles, Califòrnia, va viatjar a Minnesota durant dos dies per visitar dues esglésies diferents. Va viatjar al Mall of America (MOA) el dissabte 25 d'agost, amb un ancià d'una de les esglésies i amb el fill d'edat de 14 anys. Poc després d'entrar al centre comercial, va fer una conversa amb dues dones somaliamericanes on explicava com es va convertir a la seva fe. Una tercera dona va cridar a la policia i va dir que l'estava agredint pel que va ser arrestat.

Read more »

06 de setembre 2018

Assaltades per centenars de musulmans les cases de cristians coptes a Minya



Les cases de cristians coptes han estat atacades novament per islamistes a la Governació de Minya, Egipte, el 31 d'agost. L'atac no va involucrar una minoria radical sinó a centenars de locals musulmans , va deixar dos coptes ferits per un ganivet al cap i la cara. Quatre propietats van ser saquejades, destruïdes i parcialment incendiades. Mentre feia això, la multitud musulmana cridava "Allahu Akbar" [Al·là és el més gran] i va cantar eslògans contra els coptes. Dinou islamistes han estat detinguts però 30 més estan en ordre de captura.

Segons la font local del Monitor Mundial, uns quants dies abans de l'incident, la comunitat copta havia rebut un avís sobre l'atac previst per al divendres i el va informar a la policia. No obstant això, no va ser evitat i la policia va arribar a l'escena tres hores després de l'atac; Va començar després de les oracions del divendres a les 13:00 hores i va continuar fins a les 16:00 hores, segons els habitants.

Read more »

01 de setembre 2018

Tercer aniversari de la milícia femenina cristiana HSNB

Les Forces de Protecció de Dones de Beth Nahrain (Ḥaylawotho d'Sutoro d'Neshe d'Beth Nahrin) formada per sones siríaques i assíries de Síria va celebrar el 30 d'agost el seu tercer aniversari. Les unitats militars van commemorar-ho al front, per exemple a la riba del riu Khabour, on resisteixen l'Estat Islàmic. La portaveu d'HSNB, Nisha Gewriye, va llegir un comunicat on celebren "haver trencat els estereotips de les dones" a Síria.





Read more »

30 d’agost 2018

Projecte Philos, els cristians arameus d'Israel preparen una ciutat pròpia

Shadi Khalloul és el màxim promotor de la iniciativa. El president de l'Israeli Christian Aramaic Association promou una vila pels cristians arameus d'Israel que s'anomenarà Aram Hiram. S'aixecarà a Kafr Bir’imon el 1948 foren expulsats per la guerra el miler d'arameus de l'Església Siríaca Maronita d'Antioquia. El moviment de Khalloul defensa l'estat d'Israel, el mateix ha estat candidat d'un partit sionista, i la convivència amb els jueus. Mercès a la seva bona relació amb el primer ministre Netanyahu, el 2014 va aconseguir que els arameus fossin reconeguts com a tals en el cens.
Actualment hoi ha 15.000 cristians arameus a Israel.




Read more »

28 d’agost 2018

Nova promoció del Consell Militar Siríac

La ciutat d'Al Hasakah, al nord-est de Síria, ha acollit la graduació d'una promoció de 114 milicians cristians. Són membres del Consell Militar Siríac (Mawtbo Fulḥoyo Suryoyo, MFS) format per assiris i siríacs. La duració de la preparació ha estat de seixanta dies. MFS forma part de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). 




Read more »

25 d’agost 2018

Quatre cristians condemnats a l'Iran a 45 anys de presó per la seva Fe

Quatre iranians han estat condemnats a 45 anys de presó pels tribunals islàmics "únicament per practicar la seva fe". Les conviccions de Victor Bet-Tamraz, Shamiram Issavi, Amin Afshar-Naderi i Hadi Asgari han estat considerades "activitats de l'església il·legals" que "amenacen la seguretat nacional".

Bet-Tamraz i Afshar-Naderi van ser arrestats el 26 de desembre de 2014, en una celebració privada de Nadal. Van ser declarats culpables el juliol de 2017 de "formar un grup format per més de dues persones amb la finalitat d'interrompre la seguretat nacional". La sentència d'Afshar-Naderi es va estendre cinc anys per "insultar les santificacions islàmiques" per compartir una publicació en Facebook que es burlava de l'escriptura corànica d'un fort augment del preu del pollastre a l'Iran.

Issavi va ser convocat a la presó d'Evin al juny de 2017. Va ser sentenciat a cinc anys de presó al gener per "pertànyer a un grup amb la finalitat d'interrompre la seguretat nacional" i altres cinc anys de presó per "reunir-se i acollir-se per cometre delictes contra nacionals seguretat ".

Amnistia va convidar a les autoritats iranians a "aturar l'assetjament, l'arrest arbitrari i la detenció, i l'empresonament de cristians, inclosos els conversos, a l'Iran".


Read more »

28 de juny 2018

Un 95 % dels cristians assiris de la Vall del Khabour marxen per la persecució musulmana

Abans de l'inici de la guerra civil siriana vivien 20.000 cristians assiris a la Vall del Khabour. Actualment no arriben a un miler. La persecució religiosa dels islamistes ha provocat la fugida de la majoria de la població. Una comunitat forjada en l'esperit de la resiliència continua vivint a Tell Arboush, a l'oest de Síria, malgrat les múltiples amenaces. Precisament aquesta comunitat està formada per assiris refugiats procedents de la matança de 1933 a Simele Iraq.

Read more »

14 de juny 2018

Els Cristians d’Orient entre dos focs

 La presència de les diferents comunitats cristianes a Orient és secular, molt anterior al naixement de qualsevol dels estats contemporanis que regeixen els destins d’aquelles terres, i evidentment també d’aquells controlats per l’Estat d’Israel, per l’Autoritat Nacional Palestina o a la Franja de Gaza sota el poder del moviment integrista islàmic Hamas.

Encara que la seva presència secular a Orient sigui indiscutible, aquestes importants comunitats cristines, no compten amb estructures estatals o paraestatals que els protegeixin, i actualment es poden trobar entre dos focs, per una qüestió de pes demogràfic la persecució arriba majoritàriament de mans dels integristes islàmics, l’exponent més brutal certament és aquell de l’Isis, amb assassinats de massa, segrest de dones i criatures, venda com esclaves sexuals de les joves i d’altres atrocitats que l’opinió publica coneix.

Malgrat l’aparent i externa tranquil·litat religiosa vers els cristians, als territoris de l’estat d’Israel i de l’Autoritat Nacional Palestina, trobem importants brots d’intolerància i violència contra aquestes comunitats.

L’ANP va reclamar a la minoria cristiana Palestina “una reducció” de les festivitats de Nadal. El motiu fou la mort de 108 palestins des de l’1 d’octubre a mans de les forces d’Israel. A Betlem, per exemple, va ser aconsellat no encendre fogueres cristianes, com és tradicional, i limitar a només dos
carrers l’enllumenat nadalenc. El president de l’ANP, Rami Hamdallah, va encendre l’arbre nadalenc i va permetre la processó de les diferents esglésies però que ell no hi va participar en el sopar de Nadal. En total hi ha un milió de palestins cristians al món però la majoria són a l’exili i actualment a Cisjordània no són ni el 2%. L’arbre de Nadal a Betlem es va instal·lar el 30 de novembre, festivitat de Sant Andreu.

El cotxe de Fouad Twal, cap del Patriarcat Llatí a Terra Santa, va ser atacat dia de Nadal a Betlem. El cap de l’església catòlica a Palestina fou objecte de les ires de musulmans palestins mentre celebrava el Nadal. En un altre incident, musulmans van cremar l’arbre de Nadal Zababdeh, prop de Jenin. La policia palestina va detenir els dos islamistes autors dels fets així com una dotzena més a la mateixa Betlem. Segons l’agència palestina Ma’an, els extremistes musulmans preparaven un atemptat contra cristians que celebressin el Nadal a Betlem.


Benzi Gopstein, líder del moviment Lehava.



A Israel, encara que des de les estructures d’estat s’incentiva la participació dels cristians dins la vida col·lectiva, promocionant per exemple la incorporació dels cristians a l’exèrcit, en els darrers temps han crescut els moviments extremistes religioses hebraics que reclamen l’expulsió dels cristians d’Israel, el líder del moviment Lehava, Benzi Gopstein, continua la seva campanya contra la minoria cristiana a Israel. L’ha acusada de ser “vampirs xucladors de sang” i ha defensat la seva expulsió de l’estat hebreu. Gopstein ha defensat la crema d’esglésies cristianes doncs volen destruir el poble jueu. Els grups Israel Movement for Reform and Progressive Judaism i la Coalition Against Racism han demanat que es persegueixi a Lehava i el propi Gopstein per incitar a l’odi.

Aquest Nadal una dotzena de membres del grup de Bentzi Gopstein, van protestar contra les celebracions del Nadal cristià. Els activistes de Lehava duien cartells com ara “marxeu, bruts” o “ens vau assassinar a l’exili” en una concentració realitzada a un mercat nadalenc a Jerusalem. Lehava va ser fundada per lluitar contra els matrimonis jueus-àrabs i organitza grups per vigilar si troba parelles mixtes. Els seus membres, adolescents, han apallissat àrabs i cristians. Gopstein justificat la crema d’esglésies cristianes dins l’estat d’Israel.

Aquest passat 2015 les comunitats cristianes han patit una escalada persecutòria per part dels extremistes de Lehava o grups paral·lels, extremistes jueus van calar foc a un seminari greco-ortodox a la ciutat Vella de Jerusalem. Segons Days of Palestine també van pintar grafitis d’odi a les parets d’aquest centre cristià situat a prop de la Porta de Jaffa. “Jesús és un fill de puta” i “Reemborsament de Sió” estaven a les parets pintades amb esprai. Els atacants van abocar líquid inflamable a la finestra del bany, van calar-hi foc i van fugir del lloc.

Aquell més espectacular i destructiu fou aquell realitzat contra l’Església de la Multiplicació dels Pans i els Peixos el 18 de juny passat, el Temple, catòlic, està alçat a Tagbha al lloc de Galilea on Jesús segons la tradició va fer el miracle de la multiplicació. L’església va quedar majoritàriament cremada i, a més, els atacants van deixar pintades en hebreu on asseguraven que els falsos ídols seran destruïts”.

La violència desencadenada per aquests integristes hebreus, ha fet que per primera vegada en trenta anys, el president d’Israel, actualment Reuven Rivli, es reunis amb les dues figures principals de les comunitats cristianes a Jerusalem. El Patriarca greco-ortodox Teòfil III i el Patriarca Llatí, Fouad Twal.

Rivli es va mostrar decidit a reprimir els constants atacs que reben les esglésies cristianes a Israel declarant “Atacar els vostres llocs sants, és com atacar els nostres llocs sants i la llei israeliana s’ha d’aplicar en conseqüència contra aquests crims”. Per la seva part Twal va afirmar: “Condemnem les persecucions de cristians, de la mateixa manera que condemnem l’antisemitisme com un crim; de la mateixa manera que ho fem amb la islamofòbia”.

En aquests primers dies del nou any 2016 a les parets i portes d’un monestir cristià a Jerusalem han aparegut pintades deixades per extremistes jueus. Entre els missatges ressaltaven alguns com “cristians aneu a l’infern” i “mort als cristians heretges, els enemics d’Israel”.

El Govern israelià ha ordenat una investigació immediata del succés d’aquest diumenge, informa Reuters. Els missatges escrits en hebreu es creu que van ser portats a terme per diverses persones, ja que es poden apreciar diferents cal·ligrafies a les pintades. “No deixarem que ningú soscavi la convivència religiosa a Israel”, va dir el ministre de Seguretat Interna, Gilad en un comunicat oficial del govern israelià.

Read more »

01 de juny 2018

2ª conferència general del Partit de la Unió Siríaca

La segona conferència general del Partit de la Unió Siríaca (SUP) a la ciutat de Qamişlo el dies 31 de maig i 1 de juny. Sota el lema "Continuar la lluita pels drets del poble sirià i tots els components a Síria" la formació de la minoria cristiana del nord de Síria va  elogiar el paper dels partits al nord de Síria de desenvolupar l'àrea políticament i unir les files davant dels plans externs i va cridar a unir-se a les forces de la tirania. La conferència va debatre àmpliament les regles del sistema intern del partit.

Read more »

28 de maig 2018

El Papa nomena cardenal al Patriarca catòlic caldeu de Babilònia de l'Iraq

Louis Raphael I Sako, Patriarca catòlic caldeu de Babilònia, serà nomenat el 29 de juny, conjuntament amb 13 nous cardenals. Així ho va confirmar el Papa Francesc el 20 de maig a la pregària Regina Caeli. La llista també inclou l'arquebisbe polonès Konrad Krajewski, que actua com a almoïner papal a Roma, i tres arquebisbes italians, Angelo De Donatis, el vicari general de la diòcesi de Roma, Luis Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, i Giovanni Becciu, el substitut del secretari d'Estat i delegat especial per a l'Orde Militar Sobirà de Malta. El Papa Francesc va dir que les seves candidatures "manifesten el vincle irrompible entre la Seu de Pere i les Esglésies locals de tot el món". Amb ells, el Papa Francis també va nomenar al Col·legi de Cardinals un arquebisbe retirat de Mèxic, un bisbe retirat de Bolívia i un sacerdot de l'ordre claretià, tots els quals, va dir, "s'han distingit pel seu servei a l'Església".






Read more »

26 de maig 2018

Els 5 parlamentaris cristians a l'Iraq

Cinc cristians, quatre homes i una dona del CPASC, van ser escollits a la quota de parlamentaris iraquians reservada a aquesta minoria religiosa. CSPAC i Rafidain comptaven fins ara amb dos escons cada un. En general 3 caldeus i dos assiris, un d'ells pro kurd.  Llista Babilònia, formada per caldeus pro xiïtes, va aconseguir un èxit espectacular aixecant sospites d'un frau electoral. Llista Babilònia: pro iraniana, dominada pels caldeus i xiïtes i els paramilitars d'Hashd, anti kurds i pro àrabs. Dirigits per Rayan Al-Kaldan han aconseguit 33.172 vots.

Consell Popular Assirià Siríac Caldeu (CPASC): pro kurd, proper al PDK, la seva milícia
Nineveh Plains Security Forces és propera als peshmerga kurds. Ha aconseguit un escó, l'únic amb una dona cristiana, una advocadessa, i n'ha perdut un.

Al Rafidain List: Coalició entre l'ADM-Zowaa i el Partit Patriòtic Assiri-Atranaya. El primer Moviment Democràtic Assiri - Zowaa (ADM) és nacionalista assiri, antigament enfrontat al PDK ara manté una línia pro kurda i la milícia Nineveh Plain Protection Units.El segon  té com a ala armada el grup cristià Dwekh Nawsha (Els sacrificats). Ha perdut també un escó però n'ha obtingut un. Els primers han obtingut 20.197 i els segons 19.422.

La Llista d'Aliança Caldea, formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta tenia el suport de l'església catòlica caldea i i ha aconseguit entrar al parlament amb 16.101 vots.

El Partit Comunista de l'Iraq ha perdut l'escó cristià que tenia des de 2014.

Resultats finals:
Cristians de Nínive:  Aswan Salem Sawa, Llista Babilònia
Cristians de Bagdad:  Burhanuddin Ishak Ibrahim, Llista Babilònia
Cristians de Kirkuk: Rihan Hanna Ayoub, Chaldean Syriac Assyrian Council
Cristians de Dohuk:  Immanuel Khoshaba, Rafidain
Cristians d'Erbil: Hoshyar Karadag Yelda, Llista Caldea


Read more »

21 de maig 2018

Els cristians de l'Iraq denuncien que els xiïtes han robat els seus vots per fer-se amb els escons reservats als assiris


La llista cristiana recolzada pel líder de la coalició Fatah, Hadi al-Amiri, va aconseguir guanyar dos escons de quota cristiana a la província de Nineveh. Els altres partits cristians diuen que la llista de moviments de Babilònia va ser sistemàticament recolzada pels vots dels àrabs xiïtes.

"S'ha fet una gran injustícia als cristians aquesta vegada. La llista de Babilònia, propera a Hadi al-Amiri, havia rebut només 4.000 vots en les eleccions anteriors i no tenia ni un escó. Però aquesta vegada els seus vots s'han disparat a 33.000" afirma Nael Odisho, responsable de les relacions públiques del Moviment Democràtic Assiri. "Trenta mil vots, dels 33.000, provenen dels xiïtes".

El partit d'Amiri, dels paramilitars Hashd al-Shaabi, dirigits per xiïtes, amb la llista de Babilònia va guanyar els 2 escons de Nínive. Cinc escons estan reservats als cristians com a part del sistema de quotes per a minories: un de Bagdad, Erbil, Duhok, Kirkuk i Nineveh. En aquesta elecció, el 12 de maig, set llistes cristianes van presentar-se amb 60 candidats.

El Consell Popular Assirià Siríac Caldeu (CPASC), pro kurd va aconseguir-ne un, la llista Rafidain (Mesopotàmia) formada pel Moviment Democràtic Assiri, nacionalista assiri i proper al PDK kurd un altre. Odisho va denunciar els intents de la llista de Babilònia per guanyar els seients de quota dels cristians. A les eleccions anteriors va aconseguir dos escons.

"Hi ha només 11 famílies que viuen a la ciutat de Tell Kayf, però Babilònia ha rebut 7.000 vots", va dir, revelant que el seu partit ha presentat una demanda contra aquesta manipulació de vots per la llista de Babilònia.

"En les eleccions de 2014, la participació de la població d'Iraq va ser del 64%. Els vots per als cristians van ser de 105.000. Però en aquesta elecció, a més de la baixa participació, els vots cristians han augmentat a 110.000. És clar que 30.000-40.000 vots no són dels cristians", va afegir Odisho.

Jamil Zaito, del CSAPC, també va compartir l'opinió d'Odisho: "els xiïtes han votat a favor de la llista de Babilònia, però la nostra reserva és com hi ha hagut aquest gran nombre de vots a la llista de Babilònia". Segons el cens de l'Iraq de 1987, 1,5 milions de cristians vivien a l'Iraq. Abans del conflicte amb l'Estat Islàmic hi havia uns 400.000 cristians. Uns 200.000 van anar a la regió del Kurdistan o fins i tot del país. 

Les llistes cristianes
Llista Babilònia: pro iraniana, dominada pels xiïtes i els paramilitars d'Hashd, anti kurds i pro àrabs. Dirigits per Rayan Al-Kaldani.

Consell Popular Assirià Siríac Caldeu (CPASC): pro kurd, proper al PDK, la seva milícia
Nineveh Plains Security Forces és propera als peshmerga kurds.

Al Rafidain List: Coalició entre l'ADM-Zowaa i el Partit Patriòtic Assiri-Atranaya. El primer Moviment Democràtic Assiri - Zowaa (ADM) és nacionalista assiri, antigament enfrontat al PDK ara manté una línia pro kurda i la milícia Nineveh Plain Protection Units.El segon  té com a ala armada el grup cristià Dwekh Nawsha (Els sacrificats).

La Llista d'Aliança Caldea, formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta tenia el suport de l'església catòlica caldeai i ha aconseguit entrar al parlament.
 

Read more »

14 de maig 2018

Els 5 escons a repartir entre els cristians de l'Iraq


Els 200.000 cristians de l'Iraq tenen reservats 5 escons. Fins ara se'ls repartien el Moviment Democràtic Assiri + Partit Patriòtic Assiri (2) de tendència nacionalista assíria, el Consell Popular Assiri-Siríac-Caldeu, pro kurd, (2) i el Partit Comunista de l'Iraq.

La novetat és que l'església catòlica caldea ha demanat el vot per la Llista d'Aliança Caldea. Aquesta és formada pel Partit Democràtic Caldeu i pel Congrés Nacional Caldeu; ambdós veterans partits de centre dreta.

Per la seva part, els paramilitars d'Hashd, que controlen part del territori assiri després de fer enrere l'IS, presenten al Moviment Babilònia de Rayan Kildani.

Read more »

07 de maig 2018

Cristians de Jerusalem denuncien que els colons jueus els volen expulsar

Els cristians de la Ciutat Vella de Jerusalem diuen que la seva presència en el qual per a ells és el centre geogràfic de la seva fe està amenaçada per la intimidació i l'agressiva compra de propietats per part de colons jueus radicals.

Segons representants de l'Església, els colons insulten i escupen als sacerdots, i les seves propietats són objecte d'actes vandàlics.

Aquest any han anat en augment les tensions als barris cristià i armeni de la Ciutat Vella emmurallada, que té un quilòmetre quadrat i on es troba l'Església del Sant Sepulcre on es creu que Jesús va ser crucificat i va ressuscitar. La Ciutat Vella també alberga llocs de culte que són de gran importància per a jueus i musulmans.

Les esglésies expliquen que s'enfronten a un atac que té tres fronts diferents: una guerra de desgast lliurada per colons radicals, exigències fiscals sense precedents per part de l'Ajuntament de Jerusalem, i una proposta per permetre l'expropiació de terres eclesiàstiques venudes a promotors privats.

En declaracions a The Guardian, Teòfil III de Jerusalem, el patriarca de l'Església Ortodoxa de Jerusalem i el líder cristià de major jerarquia a Terra Santa, ha explicat que "l'Església s'enfronta una amenaça molt severa per part de certs grups de colons. Els colons són persistents en els seus intents d'erosionar la presència de la comunitat cristiana a Jerusalem”.

"Aquests grups de colons radicals estan molt organitzats. En els últims anys hem estat testimonis de la profanació i actes vandàlics en un nombre sense precedents d'esglésies i llocs sagrats i cada vegada sabem de més sacerdots i fidels que han estat agredits i atacats”, lamenta. També afirma que "en el que concerneix a les autoritats, aquest comportament no és investigat ni castigat”.

A la Muntanya de Sió, situat just fora de les muralles de la Ciutat Vella, els terrenys no urbanitzats que són propietat de l'Església i que sovint es coneixen com el "jardí grec" són objecte d'actes vandàlics, segons Moni Shama, encarregat de vigilar-los.

Read more »

19 d’abril 2018

Antoine Kalaydjian, de l'Assemblea de Cristians d'Orient, candidat electoral per Beirut


En el marc de l'obra social i de caritat en la comunitat catòlica armènia de la qual procedeix, Antoine Kalaydjian, candidat per al seient Catòlic Armèni a Beirut en una llista independent anomenada "La fidelitat a Beirut", va començar a interessar- en els assumptes públics. Més tard, es va incorporar a Caritas Charity, on era membre del Consell d'Administració i president de la informació, comunicació, recursos i juntes jurídiques.

"Vaig començar a fer política com a membre de les institucions benèfiques. La política sempre em perseguia ", diu Kalaydjian, que també gestiona un negoci familiar de venda de pianos creat el 1946. Als 60 anys, aquest llicenciat en Dret pare es prepara per marcar una diferència en el Parlament. "La meva participació en el camp del social, la meva lectura dels esdeveniments a la zona i la por del futur em va empènyer a l'esfera pública", va dir a L'Orient-Le Jour.

Preocupat pel destí dels cristians orientals, el Sr. Kalaydjian va fundar l'any 2010 l'Assemblea de Cristians d'Orient. També és Secretari General del Fòrum Orient per a la Diversitat, que treballa per a la convivència a la regió. "Vaig ser quan vaig veure la situació dels cristians a l'Iraq que va començar a deteriorar-se fa uns anys que vaig començar", diu. "L'Assemblea dels Cristiana d'Orient està treballant per trobar maneres de mantenir els cristians on són. Estem tractant de trobar maneres pràctiques sobre el terreny perquè puguin romandre a les seves àrees d'origen i no abandonin el seu país ", diu.

"Cal dir a tots, especialment als nostres compatriotes musulmans, com és necessària la presència cristiana a Orient," diu el Sr. Kalaydjian Líban, que advoca per una "terra de diàleg entre les religions." Un tema que es troba al centre del seu programa electoral, que demana "fer del Líban un centre internacional de civilitzacions i diàleg".

Interrogat sobre les seves posicions polítiques, el Sr. Kalaydjian afirma ser "un contacte independent amb tots, sense complexos". "Estic a prop dels partits armenis, però també estic en contacte amb el Kataeb, el Moviment Patriòtic Lliure o Hezbol·lah", diu.

Pel que fa al tema espinós de les armes del partit xiïta, considera que el diàleg és necessari per trobar una solució a aquest assumpte. "Aquesta tema va més enllà de la capacitat del Líban. Necessitem discussions a nivell internacional per arribar a un consens que pugui garantir els drets de tothom, sota la tutela de l'estat ", va dir el candidat.

El seu programa electoral també es centra principalment en la millora del sector judicial, el seu "cavall de treball" com a advocat per formació. "Hem d'establir l'estat de dret i les institucions, protegits per un poder judicial independent, honest i eficaç. La Constitució parla de la independència d'aquest poder, però quan s'aplicarà la Constitució? Es pregunta, denunciant al mateix temps "el control del poder judicial per part de l'executiu".

Si és elegit, el Sr. Kalaydjian també té la intenció de treballar per establir la descentralització administrativa i revisar i modernitzar les lleis relacionades amb l'economia del país. "Hem de restaurar la confiança en l'economia i garantir que el sector públic i privat treballin conjuntament", diu.

Cal assenyalar que els drets de les dones i la seva participació en la política també formen part de les seves inquietuds. "Amb la força i convicció, declaro el meu suport a la participació de les dones en la política i l'administració pública del Líban, d'aquí la necessitat de motivar els libanesos a participar al camp", diu.

Read more »

04 d’abril 2018

Entrevista al Nunci Apostòlic a Síria Mario Zenari

P: Una por latent que es percep a tot el país ...

R: «Aquí a Damasc les bombes cauen especialment en algunes àrees, com la ciutat vella o en altres veïnats on hi ha una forta presència de cristians. Però a uns quinze quilòmetres a l'est, en l'anomenada Ghouta oriental, es parla d'un "diluvi de foc". Bombardejos continus, artilleria, enfrontaments. És realment un moment infernal. Després hi ha altres àrees molt candents, a la part nord-oest o a la frontera amb Turquia », explica el purpurat.

P: Com viu la població cristiana?

R: Els cristians estan experimentant temps particularment difícils. Però a Síria, el sofriment és transversal. Hi ha centenars de milers de víctimes. Tots ploren els seus morts, han vist llocs de culte destruïts, han patit atrocitats. No només els cristians en són els afectats. No obstant això, també és cert, que en diverses àrees colpejades d'una manera particular, molts cristians senten que són el punt de mira.

Hi ha una forta sensació de por i de frustració. A més hem de dir, que analitzant la situació i intentant mirar cap al futur, és evident que els grups minoritaris són els que estan en major risc. I entre ells, els cristians ho són d'una manera particular. De fet, hi ha grups que s'organitzen per defensar-se; però els cristians, han triat no portar armes. Però el sofriment és comú. És el patiment de la gent. De totes les persones.

P: ¿Quina és la situació des del punt de vista humanitari?

R: Pensa que l'àrea est de Damasc, una població aproximadament de 400.000 habitants, ha estat assetjada per quatre anys. I últimament els dies passen entre bombes i focs creuats. L'ajuda humanitària arriba amb "comptagotes". Els continus crides d'Unicef ​​també ho testifiquen. Centenars de nens viuen en una situació de desnutrició absoluta. La gent sobreviu cuinant restes de menjar que troben, amb fulles d'arbres i herbes. És una cosa impressionant.

A més de les bombes i els atacs d'artilleria, les persones no han de menjar. Les imatges que arriben són esgarrifoses.

P: I a nivell sanitari?

R: Més de la meitat dels 111 hospitals públics i uns 1.800 centres de salut estan fora de servei. Molts d'ells són els que treballen amb tarifes reduïdes. A nivell de salut, la situació s'està col·lapsant. Si es té en compte que dos terços del personal mèdic s'han anat del país, un pot imaginar la situació catastròfica que estem experimentant. Les dades establerts ens diuen que moren més persones per falta d'atenció hospitalària i medicaments, especialment ancians i nens, que per atacs de bombes i artilleria.

p: Què fa concretament l'Església catòlica per sortir a la trobada de tant patiment?

R: Naturalment l'Església hi està treballant, distribuint les diverses ajudes que provenen de moltes organitzacions catòliques i cristianes.

Des de novembre està en marxa un projecte que ha vist el rellançament de tres hospitals catòlics, dos a Damasc i un a Alep. Amb l'ajuda i benedicció del Papa Francesc i amb la participació de moltes fundacions i conferències episcopals; hem canalitzat tots els recursos possibles i des de fa tres mesos garantim el lliure accés a l'assistència sanitària a qualsevol persona en aquests hospitals. L'únic document d'identitat requerit és la de la pobresa. No hi ha diferències ètniques o religioses. De moment es calcula que al voltant del 69% de la població a Síria viu en condicions de pobresa extrema.. L'únic document d'identitat requerit als hospitals de l'Església és el de la pobresa.

P: No obstant això l'actualitat internacional sembla haver posat en segon pla a la situació del país ...

R: És per això que de nou faig una crida urgent als mitjans. Ja ho vaig llançar a principis d'any i és important repetir-ja que el nivell d'atenció mediàtica ha disminuït. Es creu que amb la substancial derrota de ISIS, ara enderrocat en més del 90 per cent del territori, Síria s'està movent cap a una situació de normalitat.

Però no és així. El ISIS era només una part, encara que molt seriosa, del problema sirià, per a això hi va haver un acord substancial entre els diversos grups implicats. No obstant això, encara hi ha el problema central: tots els altres grups armats que estan presents a Síria i que no tenen un acord entre ells.

Per tant, hi ha una espècie de lluita de tots contra tots, dos contra tres, quatre contra cinc ... per això demano: no s'oblidin de Síria!
Estem vivint un moment molt crític. L'ONU ha de ser recolzada en esforços diplomàtics, a la recerca d'acords. De moltes maneres s'ha intentat aconseguir el cessament de les armes, però un "diluvi de foc" segueix caient en aquesta terra. El món no ha d'oblidar aquest patiment.

Un patiment que afecta principalment els civils i especialment als nens. I recordant el dia convocat pel Papa Francesc pel 23 de febrer i dedicat a la República Democràtica del Congo, Sudan del Sud i tots els països que pateixen la guerra, demano oracions per Síria i per tots els sirians.

Entrevista a L'Osservatore Romano

Read more »

26 de març 2018

Els coptes votaran per Sissi "no tenen altra opció"

Les eleccions presidencials es celebren del 26 al 28 de març a Egipte. La crisi econòmica i la manca de seguretat provoquen que una part de la comunitat copta opti per l'abstenció. La majoria, però, consideren que Sissi és un mal menor. El president sortint ha aixecat esglésies i serveix de dic davant el rampant islamisme que no deixa d'assetjar la comunitat copta ortodoxa, majoritària, i la catòlica, menor.

Read more »

21 de març 2018

Israel treu les mines de Qasr al-Yahoud on Sant Joan Baptista batejà Jesús

Els artefactes hi eren des de la guerra de 1967. Qasr al-Yahoud, a al riba del riu Jordà. És un dels dos llocs on Sant Joan Baptista batejà Jesús i un espai de molt relleu pel cristianisme oriental. Actualment hi hauria 2.600 mines antipersones. Treure-les suposa un cost d'un milió i mig de dòlars segons l'ONG internationale Halo Trust que col·labora amb els treballs.


Read more »

02 de març 2018

Trobada una macabra fossa amb 40 cristians assassinats a Mossul, Iraq

Una fossa amb restes de quaranta cristians va ser trobada ahir a Mosul, Iraq. "Les tropes de seguretat a la regió de Halila, a prop de Badush a l'oest de Mosul, van topar amb una fossa comuna de cristians que van ser segrestats de la regió", va dir una font de l'Església Ortodoxa Siríaca a Alghad Press."La major part de les restes humanes van ser enterrades col·lectivament. Alguns d'ells eren per dones i nens. Tenien petites creus cristianes amb ells ".

Read more »

27 de febrer 2018

El Sant Sepulcre tanca de forma indefinida en protesta per l'assetjament d'Israel

El Sant Sepulcre de Jerusalem, el lloc on segons la tradició cristiana va morir Jesús i va ressuscitar, va tancar el 25 de febrer de forma indefinida per ordre de les principals esglésies cristianes en protesta per la decisió israeliana de fer-los pagar l'impost sobre béns immobles, del que estan exempts des fa dècades.

En una conferència davant l'església, el punt més sagrat del cristianisme,
-Theophilos III, patriarca de Jerusalem;
- Francesco Patton, custodi de Terra Santa,
- Nourhan Manougian, patriarca Armeni de la ciutat,

van llegir, davant el lloc sagrat, un escrit de protesta i van anunciar el seu tancament. Van afirmar que hi ha una campanya contra els cristians que "ha arribat recentment un nivell sense precedents, amb les escandaloses ordres de la Municipalitat de Jerusalem de segrestar béns de les esglésies, propietats i comptes bancaris, per fer front a impostos municipals punitius".

"Nosaltres, representants de les Esglésies a càrrec del Sant Sepulcre i de l'statu quo dels diferents llocs sagrats cristians a Jerusalem -el Patriarcat Greco-ortodoxa, la Custòdia de Terra Santa i el Patriarcat armeni- seguim amb gran preocupació la campanya sistemàtica contra les esglésies i les comunitats cristianes a Terra Santa ", han assenyalat avui els líders cristians.

Les últimes decisions de l'Ajuntament, consideren, "trenquen els acords existents i les obligacions internacionals que garanteixen els drets i privilegis de les Esglésies, en el que sembla un intent d'afeblir la presència cristiana a Jerusalem". Les principals víctimes d'aquestes decisions, adverteixen, seran "les famílies empobrides que quedaran sense menjar i habitatge i els nens que no podran anar a l'escola".

Wadi al Husseini, el guardià de les claus del Sant Sepulcre, que l'obre i tanca cada dia, ha assenyalat que l'Ajuntament "està demanant a les Esglésies que paguin moltíssims diners en impostos, això no ha passat mai ni en el període Otomà, ni en el mandat britànic ni amb el jordà ". Es tracta de l'impost municipal de béns immobles sobre "centres religiosos, escoles i hospicis de pelegrins", va explicar.

"Els grecs, catòlics i armenis m'han demanat que tanqui l'església, així que he demanat a tothom que surti i he tancat. Espero que se solucioni el problema. Si no, es donaran nous passos i el papa demanarà als pelegrins que no viatgin a Terra Santa fins que se solucioni ", ha advertit. El dipositari de les claus va assenyalar que "mai abans s'ha tancat l'església per motius polítics" i s'ha mostrat esperançat que "aviat es resolgui el problema i es pugui tornar a obrir".

Read more »