26 d’octubre 2018

La policia desallotja els monjos coptes del Sant Sepulcre

"La policia ens va atacar i ens va obligar a sortir", va dir a la AFP el pare Markos Al-Orshalemy, portaveu de l'Església Ortodoxa Copta de Jerusalem. Els monjos van ser ferits lleugerament i un d'ells va ser arrestat i alliberat a través de l'ambaixada egípcia, va dir.

La policia israeliana va desallotjar forçosament dimecres 24 d'octubre una protesta dels monjos cristians coptes que protestaven a les escales del Sant Sepulcre a Jerusalem contra el treball en un monestir adjacent que en reclama la propietat. "La policia ens va atacar i ens va obligar a sortir", va dir a la AFP el pare Markos Al-Orshalemy, portaveu de l'Església Ortodoxa Copta de Jerusalem. Els monjos van ser ferits lleugerament i un d'ells va ser arrestat i alliberat a través de l'ambaixada egípcia, va dir. Imatges publicades a les xarxes socials mostren la policia israeliana aplanar terra un monjo copte i el va portar emmanillat en el transport pels braços i les cames, a l'esplanada del lloc més sagrat de la cristiandat. Altres oficials de policia desconeixen de forma incongruent els monjos d'una porta al costat de la plaça.

Aquests clergues van bloquejar el trasllat als treballadors de les autoritats arqueològiques quan va arribar la policia, va dir el portaveu policial Micky Rosenfeld. La policia va intentar en va desallotjar als manifestants. Des de dimarts, trenta monjos coptes ortodoxos organitzen una asseguda per impedir l'accés dels treballadors en un lloc d'actualització de Deir as-Sultan, un convent situat al sostre del Sant Sepulcre. Es reclama la propietat d'aquest edifici que Israel els va donar d'acord amb els etíops el 1970. "Vam anar a la cort", va dir el pare d'Al Orshalemy, i el 1971, un tribunal israelià va dictaminar que el monestir ha de tornar als Coptes. Però va dir que la decisió no es va posar en pràctica ia principis d'octubre, el govern israelià va informar a l'Església copta que anava a dur a terme treballs de restauració a l'edifici sense que els monjos ortodoxos no poden supervisar.
statu quo

Els treballadors van ser capaços d'accedir al lloc a través de la intervenció de la policia, però el pare d'Al Orshalemy van advertir que els coptes ortodoxos segueixen "protestar pels canals locals i internacionals." L'Església Ortodoxa d'Etiòpia no va respondre a les peticions d'AFP. La intervenció de la policia israeliana és particularment sensible a Jerusalem i la Ciutat Vella on es localitzen els llocs més sagrats de cristians, musulmans i jueus, a uns centenars de metres de l'altre. La ciutat vella es troba a Jerusalem est, una part palestina de la ciutat annexada per Israel. Els palestins reclamen que Jerusalem oriental és la capital de l'estat a què aspiren. Israel proclama a tota Jerusalem el seu capital "indivisible". El número dos de l'Organització d'Alliberament de Palestina (OAP), Saeb Erakat, va condemnar en un comunicat la intervenció de la policia israeliana, denunciant "la contínua interferència israeliana en l'estatus quo dels llocs sagrats" així com una "agressió contra els pobles d'Egipte i Palestina".

Qüestions de propietat i drets als llocs sagrats de Jerusalem es resolen entre les comunitats religioses per un acord antiga i delicada anomenada "statu quo". Els palestins acusen Israel de voler desafiar constantment l'statu quo. El govern israelià repeteix el seu compromís de respectar-lo. El jordà Waqf, que administra la Muntanya del Temple, el tercer lloc més sagrat de l'Islam, va expressar la seva solidaritat amb les esglésies de Jerusalem i condemnat en un comunicat la "interferència" en les esglésies de negocis israelià, dissenyat d'acord amb el "Judaitzar la ciutat i canviar el seu caràcter islàmic i cristià àrab". El Ministeri d'Afers Exteriors egipci també va condemnar dimecres en un comunicat, els actes de la policia israeliana contra els monjos coptes, i va demanar "necessari respectar els llocs sagrats", mentre s'especifica en contacte amb els funcionaris l'església i les autoritats israelianes. Els cristians Coptes ortodoxos representen el 6 i el 10% de la població egípcia i són la comunitat cristiana més gran en el Mitjà Orient.

Read more »

19 d’octubre 2018

L'Iran nega medicació a un pres condemnat per convertir-se al cristianisme


Al pres de consciència Ebrahim Firouzi, a la presó de Rajaie Shahr, se li ha rebutjat l'accés mèdic adequat, malgrat el mal de queixal sever. Ha estat empresonat des de 2014 sense un sol dia de descans.
Se li ha denegat l'accés a un especialista, tot i que la malaltia li està afectant la seva capacitat per menjar.
Firouzi ha estat processat tres vegades des de 2010 per convertir-se de l'islam al cristianisme i suposadament per l'organització de reunions religioses. Quan va ser arrestat per primera vegada al gener de 2010, els interrogadors van oferir-li la llibertat de Firouzi si es declarava musulmà. Va escollir el processament i va ser condemnat pel Tribunal Revolucionari de Karaj per "propaganda contra l'estat" per la seva conversió religiosa i presumptes activitats missioneres i sentenciat a cinc mesos de presó amb una pena de presó més de cinc mesos de durada.
Firouzi va ser alliberat el 8 de juny de 2011, però el 8 de març de 2012 va ser arrestat de nou per haver presumptament "intentar crear un lloc web sobre cristianisme" (per convertir persones) i de nou essent condemnat "propaganda contra l'estat".
Va ser sentenciat a un any de presó i dos anys a l'exili pel jutge Hassan Babaie del Tribunal Revolucionari a Robat Karim, a 16 milles al sud-oest de Teheran.
La tercera detenció es va produir el 16 de setembre de 2014. Durant els interrogatoris a la presó Evin, Firouzi es va veure sota una intensa pressió per emetre una falsa confessió a canvi de la llibertat, però es va negar. A l'abril de 2015, Firouzi va ser sentenciat a cinc anys de presó per haver presumptament "crear un grup amb la intenció d'inquietar la seguretat nacional" pel Magistrat Mohammad Moghiseh de la Sucursal 28 del Tribunal Revolucionari. Firouzi romandrà empresonat fins al 2019.

Read more »

16 d’octubre 2018

L'Església ortodoxa russa trenca les relacions amb el Patriarcat de Constantinoble

És la major divisió en la història ortodoxa: Església russa trenca relacions amb Constantinoble després que aquest atorgués la independència a l'Església ortodoxa ucraïnesa.

"En una reunió del Sant Sínode s'ha pres la decisió sobre la ruptura completa de les relacions amb el Patriarcat de Constantinoble", ha anunciat el cap del departament de relacions exteriors de l'Església, el metropolita Ilarió.

L'Església Ecumènica Ortodoxa, amb seu a la ciutat turca d'Istanbul, va proclamar l'11 d'octubre que estableix de manera provisional l'administració directa del Patriarcat de Constantinoble (el nom històric de la mateixa ciutat) sobre els assumptes eclesiàstics a Kíev.

Una decisió del Sant Sínode de l'Església al respecte va revocar la seva pròpia carta històrica de l'any 1686, "emesa a causa de les circumstàncies de l'època". Aquell document va atorgar als patriarques de Rússia el dret a ordenar als arquebisbes metropolitans de Kíev, sempre que estiguessin triats per assemblees del clergat rus i també ucraïnès.

"Es va prendre una decisió de revocar l'acte del Patriarcat de Constantinoble de 1686 sobre la inclusió de la metròpoli de Kíev al Patriarcat de Moscou, i també es va prendre la decisió sobre l'establiment d'una seu del Patriarcat de Constantinoble a Ucraïna. Totes aquestes decisions, des del punt de vista de l'Església ortodoxa russa, són il·legals i canònicament invàlides", ha afirmat Ilarió. L'Església russa "no accepta aquestes decisions i no va a seguir-les", ha asseverat.

"Esperem que el sentit comú prevalgui i que el Patriarcat de Constantinoble canviï la seva postura amb relació a la realitat eclesiàstica actual", ha expressat Ilarió. "Però fins que aquest canvi passi, fins que aquestes decisions il·legals i anti canòniques segueixin en vigor, no podrem mantenir les relacions amb aquesta Església, que ara està dividida", ha assenyalat el bisbe.

Read more »

11 d’octubre 2018

La meitat dels cristians de l'Iraq ja han pogut retornar a casa seva

Alberto Ortega, nunci del Papa Francesc a l'Iraq, ha confirmat la dada. Foren expulsats pels fanàtics musulmans arran de l'alçament de l'Estat Islàmic de 2014 i la invasió de part de la planura de Nínive. "Encara queda molt per fer, molt per reconstruir. Les cases van ser danyades, cremades o destruïdes. Però ara gairebé la meitat dels cristians, en alguns llocs, que havien abandonat les seves llars, han pogut tornar ".Ortega recorda la història d'una família cristiana que, després de tornar a casa, va trobar altres persones que vivien a l'interior.  "La casa havia estat ocupada pels musulmans, una família amb molts fills, en gran necessitat. Així que els van dir: "Pots quedar-te'n ara, encara no tornem. Necessites la casa i la deixem per tu. La família musulmana es va moure, els va abraçar i els va agrair .  És un exemple preciós i els mateixos musulmans fan preguntes: els hem tirat, els hem tractat malament, però ara, quan els necessitem, ens ajuden. És un testimoni preciós de la victòria de l'amor i el perdó sobre la guerra i la violència ".

Read more »

07 d’octubre 2018

Els 5 escons assiris del parlament del Kurdistan de l'Iraq repartits entre 3 llistes



Les eleccions del 30 de setembre al Kurdistan autònom van deixar repartits els 5 escons cristians assiris (dels 111 de l'hemicicle. El Moviment Democràtic Assiri (Zawʻá Demoqraṭáyá ʼÁṯuráyá, ADM) 'Zowaa' empata amb els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus (Motḇā ʿammāyā kaldāyā suryāyā āṯurāyā), també anomenat Consell de les Nacions Caldea i Assíria, amb 2 escons cada un, i la Llista Abnaa Al-Nahrain (Fills de Mesopotàmia), escindida de l'ADM el 2013, n'aconsegueix un. El moviment de Galeta Shaba, única dona assíria que dirigeix un partit, manté l'escó que ja va aconseguir el 2013. Shamsadin Gorgis dirigeix des de Duhok els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus també anomenats Consell de les Nacions Caldea i Assíria. Per la seva part l'ADM es presentava en el marc de la Llista Rafidain encapçalada per Farid Jacob. El seu objectiu era dobalr de 2 a 4 escons.

El veterà Moviment Democràtic Assiri (ADM) defensa un allunyament respecte al govern kurd i un nacionalisme assiri. Abnaa Al-Nahrain manté una posició similar però critiquen per l'autoritarisme de Yonadam Kanna. En canvi els Consells Populars són partidaris d'aliar-se amb Erbil i acusen a l'ADM de col·laborar amb els xiïtes. A les darreres eleccions al Kurdistan els resultats havien estat els mateixos.
En el quart bloc les llistes cristianes. La Christian Democratic List promoguda pel partit kurd Gorran va quedar fora de l'hemicicle com també la National Union Coalition

Read more »