Les cristianes Brigades de la Resistència es preparen al Líban per fer front als fonamentalistes

Segons Christian Post els cristians del Líban estan essent entrenats pel grup xiïta Hezbollah (Hesbol·là en grafia catalana). Un dels milicians cristians, el catòlic Rifit Nasrallah, ha declarat a International Business Times : "Estem en una situació de perill. L'única gent que ens està protegint és la resistència d'Hebollah. Els únics que estan amb l'exèrcit són Hezbollah. No ens podem amagar més". Els milicians cristians es preparen a Raas Baalek i la Vall del Bekaà.

Tanmateix els cristians libanesos estan acumulant armes per defensar-se d'un imminent atac tant del Front Al Nusra com de l'Estat Islàmic que estan penetrant al Líban per Qalamoun i Yarmouk. Les 'Brigades de la Resistència', des de l'any passat, apleguen els voluntaris no xiïtes, bàsicament cristians, que, amb suport d'Hezbollah, es preparen per combatre els extremistes sunnites.

Read more »

Segrestat un franciscà a Síria

Es tracta de l'iraquià Dhiya Aziz, nascut el 1974. Va ser segrestat el 4 de juliol per elements de l'islamista Al Nusra Front. Formava part dels Custodis de Terra Santa que han confirmat la seva desaparició a la província d'Idlib, Síria. Diversos grups islamistes controlen la zona d'Idlib i Al Nusra és la hegemònica entre elles.

Read more »

Brigada de Babilònia, la nova milícia cristiana de l'Iraq

Amb el nom de Kataib Babylon (Brigada de Babilònia) s'ha creat la nova milícia cristiana de l'Iraq. Si les anteriors estaven vinculades a moviments assiris, amb afinitat amb els grups kurds, aquesta és afiliada a les milícies xiïtes de l'Iraq. Té prop de 800 membres i el seu cant de marxa és "Ja Mariam" (Oh Maria!). Han estat reclutats pels Comitès de Mobilització Popular, Hashd. Han rebut un curs de maneig d'armes automàtiques de part d'instructors xiïtes que operen entre una gran creu cristiana fixada en un mur i banderes que recullen el testimoni de fe musulmana.

La sessió de formació de la "Brigada de Babilònia" no durarà més que dues setmanes, el temps just per a una iniciació "en els combats cos a cos, la guerra no convencional i la guerrilla urbana", segons el cap d'una unitat xiïta que porta a terme l'entrenament. Principalment està formada per cristians caldeus, en la majoria dels casos procedents de Mossul. De fet, "El principal objectiu d'aquesta formació és l'alliberament de Mossul", va dir Rayan al Kaldani, secretari general de la Brigada de Babilònia.

El comandament de la unitat recau en Abu Mahdi al Muhandis, el màxim comandant dels Comitès de Mobilització Popular. Els milicians combaten amb un crucifix al pit com es pot veure en el vídeo de la pròpia unitat:

Read more »

El patriarca caldeu proposa unificar les 3 esglésies cristianes de l'Iraq

El Patriarca catòlic caldeu Louis Raphael Sako ha fet una dramàtica crida a la unitat entre els cristians assetjats de l'Iraq, el que suggereix el clergue és que les  tres antigues esglésies s'unifiquin en un sol patriarcat, en plena comunió amb la Santa Seu. El Patriarca va suggerir que està disposat a renunciar al seu càrrec  per tal de donar pas a un nou líder que seria reconegut pels tres organismes cristians iraquians. L'Església Assíria d'Orient es troba actualment sense  cap després de la mort de Mar Dinkha IV al març, els prelats iraquians van decidir posposar l'elecció d'un nou líder fins a setembre a causa de la inseguretat al seu país.

 

El Patriarca Sako va suggerir una fusió de l'Església Catòlica Caldea amb l'Església Assíria d'Orient i l'Església, més petita, Antiga de l'Est*. Aquestes dues esglésies orientals no estan actualment en comunió amb Roma. Però l'any 1994 Mar Dinkha IV, el líder de l'Església Assíria d'Orient, i Sant Joan Pau II van emetre una declaració conjunta afirmant la seva fe comuna per posar fi a les disputes cristològiques que havien causat la seva separació. Dos anys més tard l'Església Assíria d'Orient i el patriarcat catòlic caldeu van formar una comissió per explorar les perspectives d'unificació.

*L'Antiga Església d'Orient és una branca de l'Església Assíria, després d'haver separat d'aquest últim en 1964.

Read more »

Entrevista al Patriarca de l'Església Siríaca: "No ens n'anirem"

«Quan veiem els màrtirs, veiem que l'Església no és només una, santa, catòlica i apostòlica. En el seu camí per la història, l'Església tambié és sofrent ». Segons Moran Mor Ignatius Aphrem II, Patriarca d'Antioquía dels siro-ortodoxos. El Patriarca Aphrem el passat 19 de juny es va reunir a Roma amb el Papa. La seva última missió pastoral, que acaba de concloure, va ser en Qamishli, la seva ciutat natal, a la qual va anar-hi per trobar-se amb els milers de pròfugs cristians que van fugir de l'ofensiva dels jihadistes de l'anomenat Estat Islàmic en contra del proper centre urbà de Hasakah , a la província siriana de Jazira.Santedat, quin és la connotació pròpia del martiri cristià?Jesús va sofrir sense motiu, gratuïtament. A nosaltres, que el seguim, ens pot passar el mateix. I, quan succeeix, els cristians no organitzen reivindicacions per protestar "contra" el martiri. Perquè Jesús va prometre que no ens deixa sols, que no ens fa faltar el socors de la seva gràcia, com indiquen les narracions sobre els primers màrtirs i també sobre els màrtirs d'avui, que van cap al martiri amb la cara alegre i amb pau al cor. Ho va dir Crist mateix: beneïts sigueu, quan sigueu perseguits per la meva causa. Els màrtirs no són persones derrotades, no són discriminats que han emancipar-se de la discriminació. El martiri és un misteri d'amor gratuït.
Malgrat això, molts segueixen parlant sobre el martiri com una anomalia que ha de ser eliminada, o com un fenomen social que ha de ser denunciat, en contra del qual cal mobilitzar-se i elevar la veu ...El martiri no és un sacrifici ofert a Déu, com els que s'oferien als déus pagans. Els màrtirs cristians no busquen el martiri per demostrar la seva fe. I no vessen voluntàriament la pròpia sang per guanyar-se el favor de Déu, o qualsevol altra cosa, com el Paradís. Per això, no hi ha res més blasfem que definir els kamikazes suïcides com "màrtirs".A Occident hi ha molts que diuen que cal fer alguna cosa pels cristians de l'Orient Mitjà. És necessària una intervenció armadaPer defensar als cristians i a tots els altres, nosaltres no demanem a l'Occident intervencions militars. Sinó més aviat que deixin d'armar i de donar suport als grups terroristes que destrueixen els nostres països i massacren als nostres pobles. Si volen ajudar, han de donar suport als governs locals, que necessiten exèrcits i forces suficients per mantenir la seguretat i defensar els seus respectius pobles dels que els ataquen. Cal reforçar les institucions estatals i fer que siguin estables. Per contra, veiem que des de l'exterior es fomenta, de moltes maneres, la seva dissolució forçada.Abans del seu recent viatge a Europa, vostè i els bisbes de l'Església siro-ortodoxa es van reunir amb el president Assad. Què els va dir?El president Assad ens va exhortar a fer el possible perquè els cristians no marxin de Síria. "Sé que pateixen", ha dit, "però, per favor, no abandonin aquesta terra, que és la seva terra des de fa mil·lennis, des d'abans que arribés l'Islam". Ens va dir que quan calgui reconstruir el país devastat es necessitarà la presència dels cristians.Assad els va demanar que portessin algun missatge al Papa?Ens va dir que demanéssim al Papa i la Santa Seu, amb la seva diplomàcia i amb la seva xarxa de relacions, que ajudin els governs a comprendre el que està succeint veritablement a Síria.Alguns cercles occidentals acusen els cristians d'Orient d'haver-se sotmès als règims autoritaris ...Nosaltres no estem sotmesos a Assad ni als anomenats governs autoritaris. Nosaltres, simplement, reconeixem als governs legítims. La major part dels ciutadans sirians dóna suport al govern d'Assad, i sempre ho ha donat suport. Nosaltres reconeixem als governants legítims, i preguem per ells, com ens ensenya el Nou Testament. I després veiem que de l'altre costat no hi ha una oposició democràtica, sinó només grups extremistes. Sobretot, veiem que en els últims anys aquests grups han utilitzat una ideologia que ve de fora, portada per predicadors de l'odi recolzats per l'Aràbia Saudita, Qatar o Egipte. Són grups que reben armes també a través de Turquia, com hem vist fins i tot en els mitjans.Però, què és veritablement l'anomenat Estat Islàmic? És el veritable rostre de l'Islam, o es tracta d'una entitat artificial que respon a jocs de poder?L'Estat Islàmic (Daesh) no és l'Islam que hem conegut i amb el qual hem conviscut durant centenars d'anys. Hi ha forces que l'alimenten amb armes i diners, perquè serveix per usar-lo en aquesta que Papa Francesc va anomenar la "guerra a trossets". Però tot això també se serveix d'una ideologia religiosa aberrant, que diu seguir L'Alcorà. I pot fer-ho perquè en l'Islam no hi ha una estructura d'autoritat que tingui la força per oferir una interpretació autèntica de L'Alcorà i allunyar amb autoritat a aquests predicadors de l'odi. Cada predicador pot oferir la pròpia interpretació literal fins i tot de cada un dels versets que semblen justificar la violència, i, amb aquesta base, emanar "fàtues" sense ser contradit o desmentit per alguna autoritat superior.Vostè va parlar sobre Turquia. Les autoritats turques pressionen perquè torni al seu territori la seu del Patriarcat siro-ortodox, que durant alguns segles es trobava prop de Mardin. Com respondran?El nostre Patriarcat porta el títol d'Antioquia. I quan va sorgir, Antioquia formava part de Síria. Era la capital de la Síria d'aleshores. Les nostres antigues Esglésies a Turquia, per a nosaltres, tenen un gran valor històric, però estem i ens quedarem a Damasc, que és la capital de la Síria d'avui. És una decisió lliure, i cap pressió de cap govern o partit polític podrà canviar-la. Vam donar el nom a la terra que encara avui es diu Síria. I no ens n'anirem.
Què manca per viure la plena comunió sacramental?Hem de confessar junts la mateixa fe i aclarir abans els punts doctrinals i teològics en què encara hi ha algunes diferències. Però, he de dir que en aquest punt els cristians sirians hem ja recorregut molt camí, perquè ja hi ha l'acord d'una hospitalitat recíproca entre els sirians ortodoxos i els sirians catòlics. Quan un fidel no pot participar en la litúrgia o rebre els sagraments en la pròpia Església, pot participar en la litúrgia en els llocs de culte de l'altra Església. I pot acostar fins i tot a l'Eucaristia.
Vostè va participar en un congrés que fa poc va organitzar la Comunitat de Sant'Egidio a Roma, sobre el Sayfo, el genocidi dels cristians sirians i dels armenis perpetrat pels Joves Turcs. Per què és tan important recordar aquesta història tan dolorosa?A Qamishli, quan jo era un nen, sempre anava a la tarda a l'Església una hora abans de l'oració. M'asseia entre els ancians i escoltava les seves històries. Molts d'ells havien escapat del Sayfo. Parlaven de famílies lacerades, de nens arrencats als seus pares i encomanats a musulmans. Veia que, per a ells, parlar d'aquestes històries terribles era també una manera per lliurar-se d'aquest mal que oprimia els seus cors. Però durant molt de temps no va ser possible parlar públicament d'això. En els últims anys, quan les Esglésies començar a commemorar públicament aquells esdeveniments tràgics, moltes persones van poder escoltar històries que estaven tancades en la memòria familiar com si fos un tabú, com una cosa que no es podia nomenar. I, per a ells, va ser una espècie d'alliberament.

Entrevista amb el Patriarca siro-ortodox Mor Aphrem II feta per Gianni ValenteOriginal a Vatican Insider

Read more »