El 2012, el Gòlgota del Sant Monestir del Sinaí va començar després d'una acció legal presentada davant el poder judicial egipci per l'aleshores alcalde de la ciutat de Santa Caterina i l'aleshores governador del sud del Sinaí. Aquest desafiament incomprensible i completament injustificat a l'antic statu quo del monestir, que havia estat reconegut formalment en la decisió de la UNESCO del 2002 de declarar-lo Patrimoni de la Humanitat, ha posat en risc la mateixa existència del monestir, tal com va determinar la sentència del Tribunal d'Apel·lació d'Ismailia el 28 de maig de 2025. A partir d'aquell moment, va començar un esforç titànic per salvar el monestir i assegurar-ne el futur. Aquest esforç va començar a donar fruits. La presentació del projecte de llei que atorgava personalitat jurídica a Grècia al representant oficial del monestir, juntament amb el suport unànime de tots els partits polítics, va marcar el moment en què va tornar l'esperança, ja que el Sant Monestir del Sinaí s'havia convertit en un punt d'unitat tant per a l'hel·lenisme com per a l'ortodòxia. La diàspora hel·lènica va estendre la mà a Egipte amb un esperit de cooperació i recerca compartida d'ideals com la llibertat religiosa.
La nació va respondre quan el Ministre d'Afers Exteriors de la República Àrab d'Egipte va programar una visita a Atenes per al 6 d'agost pel final del llarg Gòlgota del monestir.T ot i això, en aquest precís moment, quan l'esperança ha tornat i els esforços finalment donen fruits, les paraules de Dionís Solom tornen a ser certes: "La discòrdia, aquella miserable, sosté un ceptre. Somriu a cada home i diu: "Pren-lo per a tu mateix"". En una carta adreçada a Sa Beatitud Teòfil, Patriarca de Jerusalem, un grup de membres de la germanor del Monestir de Santa Caterina del Sinaí van anunciar la seva decisió de destituir l'arquebisbe Damianos, que ha exercit com a abat del Monestir durant 52 anys. La carta està datada el 30 de juliol (ahir, dimecres) i descriu la convocatòria de l'assemblea general de la germanor, que va resoldre per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos partidari de negociar amb Egipte mentre els rebels, i el Patriarcat de Jerusalem, s'oposen a cedir.
Concretament, la carta adreçada al Patriarca Teòfil diu: "Durant l'Assemblea General de la Germanor del Sinaí d'avui, dimecres 17/30 de juliol de 2025, es va decidir per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos del Sinaí, Faran i Raitho del seu càrrec d'abat i arquebisbe del Sant Reial i Autònom Monestir del Mont Sinaí, trepitjat per Déu, segons l'article 12 del Reglament Fonamental del Monestir."
En una carta adreçada a Sa Beatitud Teòfil, Patriarca de Jerusalem, un grup de membres de la confraria del Monestir de Santa Caterina del Sinaí van anunciar la seva decisió de destituir l'arquebisbe Damianos, que ha exercit com a abat del Monestir durant 52 anys. La carta està datada el 30 de juliol (ahir, dimecres) i descriu la convocatòria de l'assemblea general de la confraria, que va decidir per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos.
Concretament, la carta adreçada al Patriarca Theophilos estableix: “Durant l'Assemblea General de la Germandat del Sinaí d'avui, dimecres 17/30 de juliol de 2025, es va decidir per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos de Sinaí, Pharan i Raitho del seu càrrec d'abat i arquebisbe del Sant Reial i Autònom Monestir del Mont Sinaí, trepitjat per Déu, segons l'article 12 del Reglament Fonamental del Monestir. L'arquebisbe Damianos, com a únic membre de la germanor amb ciutadania egípcia, serveix com a principal enllaç amb les autoritats egípcies, un paper que fa que la seva presència sigui crítica tant per a l'administració del Monestir com per al delicat equilibri diplomàtic relacionat amb el seu estatus internacional únic.
Reacció de l'arquebisbe Damianos del Sinaí
Abans d'això, l'arquebisbe Damianos va emetre una declaració sobre els greus esdeveniments que amenacen l'estatus històric i religiós del Sant Monestir de Santa Caterina al Mont Sinaí. L'arquebisbe Damianos va expressar una profunda preocupació per les accions il·legals que es produïen dins del mateix Monestir, que va qualificar de subversió interna que agreujava la crisi. En termes dramàtics, va subratllar que aquestes accions violen l'ètica eclesiàstica i posen en perill la unitat de la Germandat.
L'arquebisbe va deixar clara la seva intenció d'actuar d'acord amb els Sants Cànons, emfatitzant la necessitat d'una reflexió espiritual i un retorn a la unitat.
Per concloure, va demanar la solidaritat nacional i eclesiàstica per salvaguardar la continuïtat històrica del Sant Monestir del Sinaí, símbol del patrimoni cultural i religiós mundial.
