Els cristians de la Ciutat Vella de Jerusalem diuen que la seva presència en el qual per a ells és el centre geogràfic de la seva fe està amenaçada per la intimidació i l'agressiva compra de propietats per part de colons jueus radicals.
Segons representants de l'Església, els colons insulten i escupen als sacerdots, i les seves propietats són objecte d'actes vandàlics.
Aquest any han anat en augment les tensions als barris cristià i armeni de la Ciutat Vella emmurallada, que té un quilòmetre quadrat i on es troba l'Església del Sant Sepulcre on es creu que Jesús va ser crucificat i va ressuscitar. La Ciutat Vella també alberga llocs de culte que són de gran importància per a jueus i musulmans.
Les esglésies expliquen que s'enfronten a un atac que té tres fronts diferents: una guerra de desgast lliurada per colons radicals, exigències fiscals sense precedents per part de l'Ajuntament de Jerusalem, i una proposta per permetre l'expropiació de terres eclesiàstiques venudes a promotors privats.
En declaracions a The Guardian, Teòfil III de Jerusalem, el patriarca de l'Església Ortodoxa de Jerusalem i el líder cristià de major jerarquia a Terra Santa, ha explicat que "l'Església s'enfronta una amenaça molt severa per part de certs grups de colons. Els colons són persistents en els seus intents d'erosionar la presència de la comunitat cristiana a Jerusalem”.
"Aquests grups de colons radicals estan molt organitzats. En els últims anys hem estat testimonis de la profanació i actes vandàlics en un nombre sense precedents d'esglésies i llocs sagrats i cada vegada sabem de més sacerdots i fidels que han estat agredits i atacats”, lamenta. També afirma que "en el que concerneix a les autoritats, aquest comportament no és investigat ni castigat”.
A la Muntanya de Sió, situat just fora de les muralles de la Ciutat Vella, els terrenys no urbanitzats que són propietat de l'Església i que sovint es coneixen com el "jardí grec" són objecte d'actes vandàlics, segons Moni Shama, encarregat de vigilar-los.
Segons representants de l'Església, els colons insulten i escupen als sacerdots, i les seves propietats són objecte d'actes vandàlics.
Aquest any han anat en augment les tensions als barris cristià i armeni de la Ciutat Vella emmurallada, que té un quilòmetre quadrat i on es troba l'Església del Sant Sepulcre on es creu que Jesús va ser crucificat i va ressuscitar. La Ciutat Vella també alberga llocs de culte que són de gran importància per a jueus i musulmans.
Les esglésies expliquen que s'enfronten a un atac que té tres fronts diferents: una guerra de desgast lliurada per colons radicals, exigències fiscals sense precedents per part de l'Ajuntament de Jerusalem, i una proposta per permetre l'expropiació de terres eclesiàstiques venudes a promotors privats.
En declaracions a The Guardian, Teòfil III de Jerusalem, el patriarca de l'Església Ortodoxa de Jerusalem i el líder cristià de major jerarquia a Terra Santa, ha explicat que "l'Església s'enfronta una amenaça molt severa per part de certs grups de colons. Els colons són persistents en els seus intents d'erosionar la presència de la comunitat cristiana a Jerusalem”.
"Aquests grups de colons radicals estan molt organitzats. En els últims anys hem estat testimonis de la profanació i actes vandàlics en un nombre sense precedents d'esglésies i llocs sagrats i cada vegada sabem de més sacerdots i fidels que han estat agredits i atacats”, lamenta. També afirma que "en el que concerneix a les autoritats, aquest comportament no és investigat ni castigat”.
A la Muntanya de Sió, situat just fora de les muralles de la Ciutat Vella, els terrenys no urbanitzats que són propietat de l'Església i que sovint es coneixen com el "jardí grec" són objecte d'actes vandàlics, segons Moni Shama, encarregat de vigilar-los.
