Unes 600 persones, la majoria joves,
es van congregar el passat 11 de març a
la Plaça Sant Jaume de Barcelona, per pregar
pels cristians perseguits de l’Orient Mitjà. L’esdeveniment va consistir en un rosari a l’aire lliure en ple centre
de Barcelona acompanyat d’alguns testimonis de primera mà de cristians
perseguits de Síria i l’Iraq. Unes experiències que no van relatar els
mateixos afectats per por de ser reconeguts i de què els seus familiars,
que encara segueixen en aquests països, es poguessin veure afectats.
Mabil Haddad, sirià i
pare de 5 fills que va haver d’abandonar la seva terra “per falta de
seguretat”. “El meu germà sacerdot va ser segrestat durant dos mesos.
Ens van demanar un rescat de 120.000 dòlars per salvar la seva vida. La
meva família, amb gran esforç, va aconseguir reunir els diners a temps i
els vam donar als segrestadors que van prometre deixar-lo lliure
l’endemà. No obstant això, hores més tard, el meu germà va ser
assassinat. El van matar i esquarterar. A mi em van fer arribar una part
en una caixa: el seu canell amb la creu tatuada. Sé que el meu germà és
màrtir i tindrà cura de nosaltres”, assegurava amb fe el refugiat.
La concentració va concloure amb la lectura d’un manifest en el qual es
va demanar a les nostres institucions “més atenció davant el patiment
dels cristians d’Orient”. “Que no sigui per motius ideològics que no
reconegue, aquesta realitat”, va defensar Marc Miró, president de Cat
Jove i encarregat de llegir la proclama.L'acte era convocat per
l’associació de joves cristians
Cat Jove i recolzat per l’organització eclesial
Ajuda a l’Església Necessitada (AIN).
Fotos: 1,2 Agustí Codinach; 3 Javier M. Ros; 4,5 Clara Jorquera; 6 Joan M. Piqué.