En aquest context, el Patriarca caldeu assenyala els nombrosos factors sociològics, polítics i ambientals que afavoreixen l'èxode lent i silenciós dels cristians autòctons de les seves terres, recordant la inestabilitat política i social, la inseguretat, la manca d'igualtat d'oportunitats, la discriminació i les mesures penalitzadores patides a el lloc de treball, la manca de disposicions legals per protegir la plena igualtat dels ciutadans -inclosos els cristians- davant la llei. El Primat de l'Església caldea qüestiona la manca d'una llei sobre l'estat civil dels cristians, que creu que obre el camí per a la discriminació sectària i, per últim, però no menys important, obliga els cristians a considerar qüestions d'estat civil (com la llei matrimonial, drets d'herència, o la custòdia de menors) segons lleis basades en la tradició jurídica islàmica i que es refereixen directament o indirectament a la Sharia.
En el seu text, el patriarca també deplora l'ús de paraules i símbols religiosos en la propaganda i en les polèmiques polítiques. El Patriarca també posa exemples d'alguns casos de corrupció i discriminació que li han cridat l'atenció recentment. "Si algú no vol que quedem al nostre país com a ciutadans amb la mateixa dignitat", conclou el cardenal iraquià "aleshores se'ns ha de dir obertament perquè puguem abordar el tema abans que sigui massa tard".