Fa alguns dies van celebrar la festa del seu fundador, Sant Maró, qui es va dedicar a aquella forma de vida monacal que no es conforma d'una fe moderada i discreta, sinó que adverteix la necessitat d'anar més enllà, d'estimar amb tot el cor. Vides pobres als ulls del món, ha assenyalat el Papa, però valuoses per a Déu i als altres.
En aquests anys, vostès, els va dir, ajudats per la formació espiritual, l'estudi, per la vida comunitària, van tenir la gràcia reforçar els vostres cors, seguint l'exemple dels seus pares i mares en la fe, creant anticossos contra la mundanitat i la mediocritat . El Papa va advertir a la comunitat que hi ha el risc de veure absorbits per la cultura del que provisional i de l'aparença. No obstant això, aquests anys, han estat per a la comunitat anys d'exercici al "gimnàs romà", on amb l'ajuda de Déu i de qui els acompanya en el camí puguin consolidar les bases, sobretot les d'una disciplina espiritual indispensable, que es fonamenta en les columnes de l'oració i del treball interior.
Una pregària litúrgica i personal en la qual no només se celebrin els ritus, sinó que porta la vida davant el Senyor, i el Senyor dins de la vida mateixa. Un treball interior pacient que, obert a la confrontació, ajudat per l'estudi i enfortit pel compromís aconsegueix un discerniment que reconegui les temptacions i desemmascara les falsedats, per viure el ministeri en la més gran llibertat, sense duplicitat ni pretensions.
L'enriquiment humà, intel·lectual i espiritual que van rebre aquests anys, no són un premi per Vostès, els va dir el Sant Pare, i molt menys un bé que serveixi per aprofitar-ho en les seves pròpies carreres professionals, sinó que és un tresor destinat als fidels que els esperen en els seus eparquías i als que vostès donaran les seves vides. Vostès no seran cridats per exercir un encàrrec, sinó per viure una missió sense estalviar-se, sense càlculs i sense límits de disponibilitat.
Tindran la necessitat d'escoltar a la gent, en efecte, els va afirmar el Pontífex, Déu els confirmarà aquesta missió a través de la vida dels fidels, a través de tantes trobades i sorpreses. I com Pastors en estret contacte amb el seu ramat, podran assaborir l'alegria genuïna quan s'agenollessin davant seu, fent les vostres seves alegries i els seus sofriments, i en concloure cada jornada podran explicar-li al Senyor l'amor que han rebut i donat.
I és que estan cridats a viure en temps amb patiments i perills, però amb tantes esperances. El poble que els ha confiat està desorientat a causa de la inestabilitat que per desgràcia arriba a Orient Mitjà. Aquest poble buscarà pastors que portin en els seus llavis la paraula de Jesús, amb les seves mans llistes per assecar llàgrimes i acariciar rostres sofrents, pastors que s'oblidaran de si mateixos, i dels seus propis interessos, que no es desanimaran mai, perquè porten amb si cada dia el Pa Eucarístic, la dolça força de l'amor que omple, Pastors que no tenen por de "deixar-se menjar" per la gent, com pans bons oferts als germans. Abans les diverses necessitats poden venir temptacions d'actuar segons les regles del món, buscant a qui és més fort en comptes de trobar al més feble, en sentir aquestes temptacions, el Papa els va dir que tornin a les seves arrels, Jesús quan va rebutjar l'èxit i la glòria, els diners, perquè l'únic tresor que orientava la seva vida era la voluntat del Pare.
Al final del seu discurs a la comunitat Maronita, el Sant Pare va compartir amb ells dos desitjos, pensant en el seu valuós ministeri, el primer va dir és la pau: avui dia la fraternitat i la integració representen desafiaments urgents, que no es poden posposar, el Líban té una especial vocació de pau que ha de complir en el món. Ajudats pels vostres coneixements, treballin per assegurar que el Líban sempre pugui correspondre "a la seva vocació de ser una llum per als pobles de la regió i un signe de la pau que prové de Déu" (Joan Pau II, Exhortació Apostòlica, una nova esperança per Líban, 125).
El segon desig del Papa cap a la comunitat és sobre els joves, com a Església, volem tenir-los cada vegada més al cor, per acompanyar-los amb confiança i paciència, dedicant temps i escolta. Els joves, va dir finalment el Papa Francesc, són la promesa del futur, la inversió més seriosa per al vostre ministeri. El papa Benet a trobar-los els va dir: «Joves del Líban, siguin acollidors i oberts, com el Crist us demana i com us ho ensenya el vostre País» (Trobada amb els joves, 15 de setembre del 2012). Els encomano a Vostès la missió de ajudar-los a obrir el cor al bé, perquè experimentin l'alegria.
