Una unitat delMawtbo Fulhoyo Suryoyo(Consell
Militar
Siríac, MFS) ha retirat la bandera de l'Estat Islàmic i l'ha reemplaçada per la de la seva milícia. Ha estat a la localitat de Ghebish (Síria) en un acte simbòlic que representa la victòria del moviment assiri sobre els invasors sunnites després de tres mesos de combats.
El diari israelià Haaretz ha publicat un reportatge sobre els darrers cristians de l'enclau del nord-oest de Síria. El text recull la col·laboració entre els cristians i els kurds. Els primers viuen en 35 pobles a la vall del riu Khabour que van ser atacats el febrer per l'Estat Islàmic. "Hem de resistir i quedar-nos, no podem marxar de la nostra terra", diuen alguns dels testimonis cristians. Segons Haaretz des de l'any passat la meitat de la comunitat cristiana d'aquella zona ja ha fugit. "Estem rodejats pel sud i l'oest" diu el responsable del consell local de Tell Temir, Jiwan Issa. En algunes poblacions, com Am Kef, el president sirià Baishar al-Assad encara continua tenint seguidors entre els cristians segons el periòdic.
Foto: Sofia Barbarani
Un dramaque no coneixfronteresgeogràfiques,encara que és especialmentgreu en leszonesde Síriai l'Iraqcontroladesper l'EstatIslàmic.Després de matar oforçara fugiramilersde cristians, yezidisialtres minoriesreligioses, el Califathallançat unaofensivaconquerintla ciutat iraquiana deRamadi el passat 17 de maig. Ja han fugit més de 40.000 persones de la població situada just al nord de Bagdad.
Les milícies cristianes de Síria completat la reconquesta de tota la vall assíria de la Vall del riu Khabour. Ahir foren conquerides Tel Nasri i Tel Hormizd. La zona va ser objecte d'una invasió de l'Estat Islàmic el 23 del mes de febrer d'enguany. La vall és la ruta natural que uneix Serê Kanîyê (Ras al-Ayn en àrab) i Hesîçe (Al-Hasakah en àrab), les dues de les ciutats més importants del nord-est de Síria. També és un dels pocs indrets de Síria on els cristians assiris són la població majoritària.
Els cristians són, de fet, assentats de forma recent a la zona. Hi van arribar a la dècada de 1930 expulsats de la regió de Hakkari, Turquia. Abans de la guerra actual, s'estimava que la població assíria al territori del Khabour estava al voltant de les 20.000 persones.
En la contraofensiva han participat els Guàrdies del Khabour, unitat militar cristiana creada impulsada arran del febrer, la policia cristiana de Sutoro i, sobretot,, elMawtbo Fulhoyo Suryoyo(Consell
Militar Siríac, MFS)
amb ajuda, essencial, de dos grups armats kurds, les Unitats de Defensa Popular (YPG) i les Unitats de Defensa Femenina. La lluita més aferrissada ha estat a les localitats de
Tel Tamir i Tel Hormizd.
Les unitats de combat de l'MFS han tardat tres mesos en fer recular els invasors però la victòria suposa un cop moral molt fort i les noves Forces Natoro ja han fet una crida a la població cristiana a repoblar la Vall. Malgrat això requerirà un temps doncs una de les tàctiques dels islamistes sunnites és minar les zones que abandonen.
"Tots els pobles al llarg del riu Khabour han estat alliberats. Això és una notícia molt bona," ha declarat el Pare Emanuel Youkhana a Catholic News Service.El sacerdot dirigeix
el Programa d'Ajuda Cristiana nord de l'Iraq, que està treballant per
donar suport als cristians sirians desplaçats per l'Islamic State. Segons el pare Youkhana, el clergat cristià ja han començat a tornar als seus pobles i han fet sonar les campanes per celebrar-ho.
Uns 3.000 cristians van fugir de la Vall del Khabour el febrer i més de 200 romanen segrestats encara Als cristians se'ls va prohibir conduir o anar en els cotxes i els crucifixos foren retirats. Les dones es van veure obligades a utilitzar el vestit islàmic, i les creus de l'església van ser destruïdes. Ara retornaran.
Vídeo dels combatents de l'MFS a la localitat de Tel Hormizd (Síria):
El Pare Jacques Mourad, de l'Església Siríaca Catòlica i de la
diòcesi d'Homs a Síria, va ser segrestat dijous a les dues de la tarda segons l'Agence France Presse junt amb un altre civil d'Alep que l'ajudava,"Aquest
sacerdot va ser segrestat per tres persones emmascarades aquesta tarda
al seu monestir de Mar Elián a Qaryatayn, quan estava organitzant l'acollida
d'un flux predictible dels refugiats Palmira" segons l'Oeuvre d'Orient. Membre de la comunitat d'Hebron, Mourad havia tingut èxit succeint al pare jesuïta Paolo Dall'Oglio, al
capdavant del Monestir de Mar Musa , desaparegut durant gairebé dos anys en les rodalies d'ar-Raqqà(aquest). Mourad formava part de la comunitat cristiana del monestir des de feia 15 anys.
El grup armat actua a la zona del nord-est de Síria. Natora té una estructura similar als Guàrdies del Khabour i ha fet una crida a la població cristians de la zona de Tell Temir per a que retorni a les seves localitats després de fer front a la invasió dels islamistes sunnites del Daesh que ocupen part de la riba nord del Khabour des del brutal atac de febrer de 2.015.
Natora, definit com un "comitè popular de defensors de Tell Temir", afirma que la situació ja s'ha estabilitzat i els atacants, que mantenen segrestats 200 cristians, han estat refusats amb l'ajuda de les YPG kurdes, d'Asayish, el Mawtbo Fulhoyo Suryoyo(Consell Militar Siríac, MFS), Sutoro i els Guàrdies del Khabour.
Al capdavall el genocidi dels cristians de Turquia resulta que era més simple del que semblava. I la responsabilitat turca és nul·la. L'acadèmic Cevdet Kirpik de la
universitat d'Erciyes, al centre de Turquia, ha "descobert" que van ser els propis armenis, difressats de turcs otomans, els qui van
atacar les seves pròpies poblacions a partir de 1915. Van assassinar un milió i mig de cristians grecs, assiris i armenis. Ho van fer per guanyar la independència de
l'Imperi Otomà.
"D'acord amb els nostres estudis en els arxius otmans, els armenis portaven
la roba dels pobles kurds, laz (una nació del grup kartvelià propera a la nació georgiana), circassià i turcs a Anatòlia; van assaltar els
seus propis llogarets, matant al seu propi poble en nom de la independència a guanyar". Segons l'acadèmic, que no ha estat ni apercebut per la seva teoria, els armenis cercaven la secessió com Sèrbia, Bulgària i
Montenegro havia fet anteriorment.
Gregori III Laha, cristià de Síria, és el Patriarca de l'Església Catòlica Grega Melquita. Aquesta comunitat cristiana oriental de ritus bizantí, és en comunió amb Roma des de 1.724.
L'Església Catòlica Grega Melquita té uns 1.600.000 membres i la Seu a Damasc. Usa habitualment la llengua àrab fet poc usual front les altres esglésies orientals que conserven variants de l'arameu com a llengua litúrgica.
Gregori III, en una entrevista a Il Sussidiario, ha estat ben clar sobr l'actual situació dels cristians de l'Orient. "Paguem els errors que han comés la Unió Europea i Obama". "La guerra en curs a Síria és una tragèdia per a tothom, ja siguin objecte d'atacs cristians i musulmans, sunnites i xiïtes, drusos i yezidis. La situació és particularment tràgica a Alep, les esglésies van ser destruïdes o greument danyades. Tota la ciutat s'ha convertit en una gran presó de la qual no es pot entrar ni sortir."
El mitjà italià pregunta al Patriarca com viuen els cristians sirians aquesta situació: " Els cristians viuen amb la forta aspiració a la pau de tots els sirians de bona voluntat. No es pot dir que el que està passant a Síria sigui una persecució contra els cristians. Això està succeint a l'Iraq, mentre que els cristians sirians són víctimes de la guerra i la persecució. Tot i això nosaltres, els cristians, perquè som un grup més feble que altres, estem més exposats a aquesta tragèdia."
El
Papa Francesc va canonitzar ahir les religioses palestines Mariam Baouardy i Maria Danil Ghattas. Ambdues van evangelitzar Terra Santa al segle XIX. El Papa va rebre a la Sala Clementina a les religioses Carmelites de Betlem i de l'Orient Mitjà, i a les Germanes del Rosari, i
les va exhortar a resar a les noves santes palestines, per la pau a Terra Santa i pels cristians perseguits pels fonamentalistes i pel "terrorisme blanc".El Sant Pare va agrair a les religioses participar en la
canonització de diumenge. Francesc va culminar la breu trobada resant amb les religioses, cadascuna en la seva llengua, un Ave Maria.
Mariam Baouardy (1846-1878) fou monja de l'Ordre de les Carmelites de Betlem de l'Església Greco-Melquita. Els seus pares eren cristians de l'Orient, concretament de Síria i Líban. Va ajudar a fundar el monestir carmelita a Betlem on va morir. Fou la segona persona greco-catòlica en ser canonitzada pel Vaticà i la primera dona.
Maria Danil Ghattas (1843-1927) va ser cofundadora de la Congregació de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari de Jerusalem. Four la primera congregació palestina de monges. Avui aplega 300 germanes a Israel, Jordània, Líban, Síria o Egipte. La recent canonitzada va fundar un taller per a persones pobre i un orfenat.