L'històric monestir ortodox de Santa Caterina situat al peu del mont Sinaí i fundat al segle VI per l'emperador Justinià, ha passat oficialment a mans de l'estat egipci després d'una controvertida sentència dictada el 28 de maig pel tribunal d'Ismailia. Aquesta decisió posa fi a més de 1.500 anys d'autonomia del que és un dels monestirs cristians en funcionament més antics del món.
La resolució judicial ordena la confiscació de tots els béns del monestir, incloent-hi propietats, biblioteques, relíquies i manuscrits i icones de valor incalculable, i estableix que la seva gestió passarà íntegrament a l'Estat. Els vint monjos que formen la comunitat tenen l'accés restringit a algunes zones, i se'ls permet quedar-s'hi només amb finalitats litúrgices i sota les condicions imposades per les autoritats civils.
Santa Caterina, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat un símbol de convivència i respecte interreligiós durant segles. Tradicionalment considerat un vakuf, el lloc, un lloc sagrat respectat per l'islam, havia gaudit de la protecció de les comunitats beduïnes i del mateix estat egipci, fins i tot en moments de turbulència política.
No obstant això, durant anys, el monestir ha estat objectiu d'accions legals promogudes per diverses instàncies de l'aparell estatal egipci. Alguns analistes atribueixen aquesta ofensiva a sectors radicals de l'anomenat "estat profund", especialment des de l'època dels Germans Musulmans, i assenyalen la incapacitat del president Abdel Fattah al-Sisi per contenir aquestes pressions.
Tot i que funcionaris com l'arqueòleg Abdel Rahim Rihan han defensat la sentència com una acció destinada a "millorar el patrimoni en benefici del món i dels mateixos monjos", la comunitat religiosa denuncia una "expulsió de facto" i una amenaça directa a la supervivència del lloc com a centre espiritual.
Reaccions i impacte diplomàtic
L'impacte de la sentència ja ha traspassat fronteres. Grècia ha reaccionat durament al que considera un atac contra un símbol de l'hel·lenisme i l'ortodòxia. L'arquebisbe ortodox grec d'Atenes, Ieronymos, va expressar la seva indignació: "No vull i no puc creure que avui l'hel·lenisme i l'ortodòxia estiguin experimentant una altra 'conquesta' històrica. Aquest far espiritual ara s'enfronta a una qüestió de supervivència".
Tant el govern grec com el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble van expressar el seu profund rebuig a la decisió, que qualifiquen d'inacceptable i preocupant pel futur de l'emblemàtic enclavament religiós.
El ministre d'Afers Exteriors grec, George Gerapetritis, es va comunicar immediatament amb el seu homòleg egipci per expressar la posició oficial de Grècia. "No hi ha lloc per a la desviació de l'entesa comuna d'ambdues parts, expressada pels líders dels dos països en el marc del recent Alt Consell de Cooperació celebrat a Atenes", va subratllar el ministre, referint-se als compromisos bilaterals sobre el respecte al patrimoni cultural i religiós.
Per la seva banda, el patriarca ecumènic Bartomeu I, la màxima autoritat espiritual de l'Església Ortodoxa, va expressar la seva consternació pel que considera un atac al règim històric de protecció del monestir. "El Patriarcat Ecumènic va ser informat amb dolorosa sorpresa que el tribunal competent d'Egipte ha qüestionat el règim de propietat de l'històric Sant Monestir del Sinaí", va lamentar en un comunicat.
La comunitat monàstica ha anunciat el llançament d'una campanya internacional de sensibilització i informació dirigida a Esglésies, comunitats religioses i organitzacions internacionals, amb l'objectiu de revertir la mesura. El context geopolític afegeix encara més tensió: Egipte està actualment immers en la crisi regional derivada del conflicte a Palestina i la presència de grups jihadistes a la península del Sinaí, alguns dels quals han amenaçat directament el monestir en el passat.
Amb aquesta expropiació, no només es trenca una tradició mil·lenària d'autonomia monàstica, sinó que es reobre una ferida diplomàtica i eclesial de gran abast. El futur de Santa Caterina, la joia espiritual del cristianisme oriental, ara està en qüestió.
La resolució judicial ordena la confiscació de tots els béns del monestir, incloent-hi propietats, biblioteques, relíquies i manuscrits i icones de valor incalculable, i estableix que la seva gestió passarà íntegrament a l'Estat. Els vint monjos que formen la comunitat tenen l'accés restringit a algunes zones, i se'ls permet quedar-s'hi només amb finalitats litúrgices i sota les condicions imposades per les autoritats civils.
Santa Caterina, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat un símbol de convivència i respecte interreligiós durant segles. Tradicionalment considerat un vakuf, el lloc, un lloc sagrat respectat per l'islam, havia gaudit de la protecció de les comunitats beduïnes i del mateix estat egipci, fins i tot en moments de turbulència política.
No obstant això, durant anys, el monestir ha estat objectiu d'accions legals promogudes per diverses instàncies de l'aparell estatal egipci. Alguns analistes atribueixen aquesta ofensiva a sectors radicals de l'anomenat "estat profund", especialment des de l'època dels Germans Musulmans, i assenyalen la incapacitat del president Abdel Fattah al-Sisi per contenir aquestes pressions.
Tot i que funcionaris com l'arqueòleg Abdel Rahim Rihan han defensat la sentència com una acció destinada a "millorar el patrimoni en benefici del món i dels mateixos monjos", la comunitat religiosa denuncia una "expulsió de facto" i una amenaça directa a la supervivència del lloc com a centre espiritual.
Reaccions i impacte diplomàtic
L'impacte de la sentència ja ha traspassat fronteres. Grècia ha reaccionat durament al que considera un atac contra un símbol de l'hel·lenisme i l'ortodòxia. L'arquebisbe ortodox grec d'Atenes, Ieronymos, va expressar la seva indignació: "No vull i no puc creure que avui l'hel·lenisme i l'ortodòxia estiguin experimentant una altra 'conquesta' històrica. Aquest far espiritual ara s'enfronta a una qüestió de supervivència".
Tant el govern grec com el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble van expressar el seu profund rebuig a la decisió, que qualifiquen d'inacceptable i preocupant pel futur de l'emblemàtic enclavament religiós.
El ministre d'Afers Exteriors grec, George Gerapetritis, es va comunicar immediatament amb el seu homòleg egipci per expressar la posició oficial de Grècia. "No hi ha lloc per a la desviació de l'entesa comuna d'ambdues parts, expressada pels líders dels dos països en el marc del recent Alt Consell de Cooperació celebrat a Atenes", va subratllar el ministre, referint-se als compromisos bilaterals sobre el respecte al patrimoni cultural i religiós.
Per la seva banda, el patriarca ecumènic Bartomeu I, la màxima autoritat espiritual de l'Església Ortodoxa, va expressar la seva consternació pel que considera un atac al règim històric de protecció del monestir. "El Patriarcat Ecumènic va ser informat amb dolorosa sorpresa que el tribunal competent d'Egipte ha qüestionat el règim de propietat de l'històric Sant Monestir del Sinaí", va lamentar en un comunicat.
La comunitat monàstica ha anunciat el llançament d'una campanya internacional de sensibilització i informació dirigida a Esglésies, comunitats religioses i organitzacions internacionals, amb l'objectiu de revertir la mesura. El context geopolític afegeix encara més tensió: Egipte està actualment immers en la crisi regional derivada del conflicte a Palestina i la presència de grups jihadistes a la península del Sinaí, alguns dels quals han amenaçat directament el monestir en el passat.
Amb aquesta expropiació, no només es trenca una tradició mil·lenària d'autonomia monàstica, sinó que es reobre una ferida diplomàtica i eclesial de gran abast. El futur de Santa Caterina, la joia espiritual del cristianisme oriental, ara està en qüestió.
