03 de juliol 2025

El Papa nomena un nou Custodi de Terra Santa

El passat 24 de juny, el Papa Lleó XIV va confirmar el nomenament de Francesco Ielpo com a nou Custodi de Terra Santa, succeint el pare Francesco Patton. A la seva primera entrevista concecida a la web de la Custòdia de Terra Santa s'expressa amb força i esperança. En temps d'odi, extremismes i guerres, la presència franciscana a Terra Santa –encarnada en persones com Francesco Ielpo– ofereix un missatge profundament revolucionari: no amb poder terrenal, sinó amb la fraternitat humil, el compromís silenciós i la fidelitat a Sant Francesc d'Assís.

Fra Francesco Ielpo transmet un missatge íntim i revelador: per a ell, ser franciscà avui és viure la fraternitat com a pedra angular del carisma de Sant Francesc. “Ser franciscà avui a Terra Santa significa, abans que res, ser una fraternitat a la Custòdia” – destaca Ielpo – “aquest és el primer anunci”. Una fraternitat que no es redueix a una comunitat religiosa tancada, sinó que es desplega com a testimoni de presència i acolliment real enmig de tensions i conflictes.

La missió franciscana a Terra Santa no gaudeix d'una sola figura: més de 200 frares treballen “en silenci, de vegades fins i tot d'amagat”, fent possible la custòdia dels llocs sants, acompanyant els cristians locals i sostenint peregrinacions, escoles i iniciatives culturals.

Custodiar, explica Ielpo, significa “protegir alguna cosa que no és teva” de la mateixa manera que Sant Josep va tenir cura del Nen Jesús i la Verge sense posseir-los. Aquest lliurament total és el cor del desafiament: cuidar una herència mil·lenària, incansablement amenaçada per conflictes, sense apropiar-se'l. Davant la complexitat del terreny – guerres, divisions interreligioses, tensions geopolítiques – Ielpo avisa: no es tracta de líders solitaris, sinó de germans que caminen units. Aquesta fraternitat és la base per afrontar desafiaments pendents. Tot i que reconeix que "estem en un moment tràgic" on el sentiment d'impotència pot envair, insisteix que allò que s'espera dels frares és seguir l'exemple de Francesc d'Assís: "caminar en humilitat i fraternitat"

Quin missatge poden portar Sant Francesc i els seus seguidors a un món esquinçat?

En un entorn marcat per la violència, el fanatisme i la fragmentació, la Custòdia franciscana ofereix una resposta contracultural. El missatge de Sant Francesc ressona amb força renovada: la fraternitat, la simplicitat, la pau activa. Ielpo recorda que Francesc va anar a Terra Santa durant les Croades, sense pretendre canviar-les amb armes, sinó amb gestos de proximitat, diàleg i pregària.

Aquest mateix esperit s'aplica ara: no hi ha solucions ràpides, però sí gestos que sembren llavors. La fraternitat viscuda pels frares –en relacions quotidianes amb jueus, musulmans, cristians– és un acte profètic. En aquest món trencat, Francesc i els seus fills porten el testimoni d'una presència que obre espais de confiança i escolta, que sosté els més vulnerables i planta llavors d'esperança on regna la por.

Ielpo assumeix el càrrec amb humilitat: sap que no pot transformar per si mateix, però confia “en l'acció de l'Esperit Sant” que actua en la fraternitat. Aquesta mateixa humilitat convida l'Església universal a reconèixer que el canvi no serà a cop de grans discursos o solucions immediates, sinó de presència humil, solidaritat quotidiana i construcció pacient de ponts.

Avui més que mai, el model de Francesc d'Assís és una bestreta de civilització, una invitació radical a la reconciliació. Si es viu autènticament, aquesta fraternitat franciscana és “l'altra manera de viure” que Ielpo albira: propera, fraterna, disposada al sacrifici silenciós, sembradora de pau. 

Aquest és el seu regal al món: la possibilitat de caminar junts, en pau, en solidaritat, essent custodis del sagrat, no pas amb armes, sinó amb cors units.


Read more »

02 de juny 2025

Egipte incauta el monestir cristià ortodox de Santa Caterina situat al peu del mont Sinaí

L'històric monestir ortodox de Santa Caterina situat al peu del mont Sinaí i fundat al segle VI per l'emperador Justinià, ha passat oficialment a mans de l'estat egipci després d'una controvertida sentència dictada el 28 de maig pel tribunal d'Ismailia. Aquesta decisió posa fi a més de 1.500 anys d'autonomia del que és un dels monestirs cristians en funcionament més antics del món.

La resolució judicial ordena la confiscació de tots els béns del monestir, incloent-hi propietats, biblioteques, relíquies i manuscrits i icones de valor incalculable, i estableix que la seva gestió passarà íntegrament a l'Estat. Els vint monjos que formen la comunitat tenen l'accés restringit a algunes zones, i se'ls permet quedar-s'hi només amb finalitats litúrgices i sota les condicions imposades per les autoritats civils.

Santa Caterina, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat un símbol de convivència i respecte interreligiós durant segles. Tradicionalment considerat un vakuf, el lloc, un lloc sagrat respectat per l'islam, havia gaudit de la protecció de les comunitats beduïnes i del mateix estat egipci, fins i tot en moments de turbulència política.

No obstant això, durant anys, el monestir ha estat objectiu d'accions legals promogudes per diverses instàncies de l'aparell estatal egipci. Alguns analistes atribueixen aquesta ofensiva a sectors radicals de l'anomenat "estat profund", especialment des de l'època dels Germans Musulmans, i assenyalen la incapacitat del president Abdel Fattah al-Sisi per contenir aquestes pressions.

Tot i que funcionaris com l'arqueòleg Abdel Rahim Rihan han defensat la sentència com una acció destinada a "millorar el patrimoni en benefici del món i dels mateixos monjos", la comunitat religiosa denuncia una "expulsió de facto" i una amenaça directa a la supervivència del lloc com a centre espiritual.
Reaccions i impacte diplomàtic

L'impacte de la sentència ja ha traspassat fronteres. Grècia ha reaccionat durament al que considera un atac contra un símbol de l'hel·lenisme i l'ortodòxia. L'arquebisbe ortodox grec d'Atenes, Ieronymos, va expressar la seva indignació: "No vull i no puc creure que avui l'hel·lenisme i l'ortodòxia estiguin experimentant una altra 'conquesta' històrica. Aquest far espiritual ara s'enfronta a una qüestió de supervivència".

Tant el govern grec com el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble van expressar el seu profund rebuig a la decisió, que qualifiquen d'inacceptable i preocupant pel futur de l'emblemàtic enclavament religiós.

El ministre d'Afers Exteriors grec, George Gerapetritis, es va comunicar immediatament amb el seu homòleg egipci per expressar la posició oficial de Grècia. "No hi ha lloc per a la desviació de l'entesa comuna d'ambdues parts, expressada pels líders dels dos països en el marc del recent Alt Consell de Cooperació celebrat a Atenes", va subratllar el ministre, referint-se als compromisos bilaterals sobre el respecte al patrimoni cultural i religiós.

Per la seva banda, el patriarca ecumènic Bartomeu I, la màxima autoritat espiritual de l'Església Ortodoxa, va expressar la seva consternació pel que considera un atac al règim històric de protecció del monestir. "El Patriarcat Ecumènic va ser informat amb dolorosa sorpresa que el tribunal competent d'Egipte ha qüestionat el règim de propietat de l'històric Sant Monestir del Sinaí", va lamentar en un comunicat.

La comunitat monàstica ha anunciat el llançament d'una campanya internacional de sensibilització i informació dirigida a Esglésies, comunitats religioses i organitzacions internacionals, amb l'objectiu de revertir la mesura. El context geopolític afegeix encara més tensió: Egipte està actualment immers en la crisi regional derivada del conflicte a Palestina i la presència de grups jihadistes a la península del Sinaí, alguns dels quals han amenaçat directament el monestir en el passat.

Amb aquesta expropiació, no només es trenca una tradició mil·lenària d'autonomia monàstica, sinó que es reobre una ferida diplomàtica i eclesial de gran abast. El futur de Santa Caterina, la joia espiritual del cristianisme oriental, ara està en qüestió.

Read more »

20 d’abril 2025

S'encén el Foc Sacre al Sant Sepulcre

El Foc Sacre ha emergit miraculosament de la tomba de Crist, al Sant Sepulcre, encès per l'Esperit Sant, simbolitzant la llum i la victòria de Jesús ressuscitat sobre la mort. La cerimònia està dirigida pel Patriarca grec ortodox de Jerusalem, que entra a la tomba després d'una inspecció acurada per part de les autoritats per assegurar-se que no hi ha mitjans artificials per encendre el foc. Després de les pregàries, una llum divina encén les espelmes del Patriarca, i la flama es distribueix entre els fidels, que la comparteixen amb alegria per tota l'església i més enllà. Aleshores, el Foc Sacre es porta a països ortodoxos d'arreu del món, on és rebut amb gran reverència i celebració. El foc no crema en els primers minuts, cosa que es considera un autèntic miracle dels nostres dies. Crist ha ressuscitat.



Read more »