14 d’agost 2025

El Monestir del Sinaí es revolta i destitueix el seu Abad



El 2012, el Gòlgota del Sant Monestir del Sinaí va començar després d'una acció legal presentada davant el poder judicial egipci per l'aleshores alcalde de la ciutat de Santa Caterina i l'aleshores governador del sud del Sinaí. Aquest desafiament incomprensible i completament injustificat a l'antic statu quo del monestir, que havia estat reconegut formalment en la decisió de la UNESCO del 2002 de declarar-lo Patrimoni de la Humanitat, ha posat en risc la mateixa existència del monestir, tal com va determinar la sentència del Tribunal d'Apel·lació d'Ismailia el 28 de maig de 2025. A partir d'aquell moment, va començar un esforç titànic per salvar el monestir i assegurar-ne el futur. Aquest esforç va començar a donar fruits. La presentació del projecte de llei que atorgava personalitat jurídica a Grècia al representant oficial del monestir, juntament amb el suport unànime de tots els partits polítics, va marcar el moment en què va tornar l'esperança, ja que el Sant Monestir del Sinaí s'havia convertit en un punt d'unitat tant per a l'hel·lenisme com per a l'ortodòxia. La diàspora hel·lènica va estendre la mà a Egipte amb un esperit de cooperació i recerca compartida d'ideals com la llibertat religiosa.

La nació va respondre quan el Ministre d'Afers Exteriors de la República Àrab d'Egipte va programar una visita a Atenes per al 6 d'agost pel final del llarg Gòlgota del monestir.T ot i això, en aquest precís moment, quan l'esperança ha tornat i els esforços finalment donen fruits, les paraules de Dionís Solom tornen a ser certes: "La discòrdia, aquella miserable, sosté un ceptre. Somriu a cada home i diu: "Pren-lo per a tu mateix"". En una carta adreçada a Sa Beatitud Teòfil, Patriarca de Jerusalem, un grup de membres de la germanor del Monestir de Santa Caterina del Sinaí van anunciar la seva decisió de destituir l'arquebisbe Damianos, que ha exercit com a abat del Monestir durant 52 anys. La carta està datada el 30 de juliol (ahir, dimecres) i descriu la convocatòria de l'assemblea general de la germanor, que va resoldre per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos partidari de negociar amb Egipte mentre els rebels, i el Patriarcat de Jerusalem, s'oposen a cedir.

Concretament, la carta adreçada al Patriarca Teòfil diu: "Durant l'Assemblea General de la Germanor del Sinaí d'avui, dimecres 17/30 de juliol de 2025, es va decidir per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos del Sinaí, Faran i Raitho del seu càrrec d'abat i arquebisbe del Sant Reial i Autònom Monestir del Mont Sinaí, trepitjat per Déu, segons l'article 12 del Reglament Fonamental del Monestir."

En una carta adreçada a Sa Beatitud Teòfil, Patriarca de Jerusalem, un grup de membres de la confraria del Monestir de Santa Caterina del Sinaí van anunciar la seva decisió de destituir l'arquebisbe Damianos, que ha exercit com a abat del Monestir durant 52 anys. La carta està datada el 30 de juliol (ahir, dimecres) i descriu la convocatòria de l'assemblea general de la confraria, que va decidir per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos.

Concretament, la carta adreçada al Patriarca Theophilos estableix: “Durant l'Assemblea General de la Germandat del Sinaí d'avui, dimecres 17/30 de juliol de 2025, es va decidir per unanimitat deposar l'arquebisbe Damianos de Sinaí, Pharan i Raitho del seu càrrec d'abat i arquebisbe del Sant Reial i Autònom Monestir del Mont Sinaí, trepitjat per Déu, segons l'article 12 del Reglament Fonamental del Monestir. L'arquebisbe Damianos, com a únic membre de la germanor amb ciutadania egípcia, serveix com a principal enllaç amb les autoritats egípcies, un paper que fa que la seva presència sigui crítica tant per a l'administració del Monestir com per al delicat equilibri diplomàtic relacionat amb el seu estatus internacional únic.


Reacció de l'arquebisbe Damianos del Sinaí

Abans d'això, l'arquebisbe Damianos va emetre una declaració sobre els greus esdeveniments que amenacen l'estatus històric i religiós del Sant Monestir de Santa Caterina al Mont Sinaí. L'arquebisbe Damianos va expressar una profunda preocupació per les accions il·legals que es produïen dins del mateix Monestir, que va qualificar de subversió interna que agreujava la crisi. En termes dramàtics, va subratllar que aquestes accions violen l'ètica eclesiàstica i posen en perill la unitat de la Germandat.

L'arquebisbe va deixar clara la seva intenció d'actuar d'acord amb els Sants Cànons, emfatitzant la necessitat d'una reflexió espiritual i un retorn a la unitat.

Per concloure, va demanar la solidaritat nacional i eclesiàstica per salvaguardar la continuïtat històrica del Sant Monestir del Sinaí, símbol del patrimoni cultural i religiós mundial.


Read more »

17 de juliol 2025

Israel ataca "per error" l''església de la Sagrada Família de Gaza i mata 3 cristians

L'església de la Sagrada Família de Gaza ha quedat molt malmesa després de l'atac d'aquest matí de l'exèrcit d'Israel que el govern de Netanyahu qualifica com a "error" amb 3 víctimes cristianes mortals. Càritas ha informat que les víctimes són una dona d'uns 70 anys que buscava suport psicosocial en una carpa de Càritas al recinte parroquial en el moment de l'atac i va morir a causa de les greus ferides sofertes. S'havien confirmat prèviament les morts del conserge de la parròquia, de 60 anys, i d'una dona de 84 anys que també era a la carpa de Càritas.

Segons un comunicat de l'exèrcit israelià, ara mateix es troben estudiant les causes per les quals l'única església catòlica de Gaza va ser bombardejada per un tanc causant la mort d'almenys tres persones i deixant diversos ferits, entre ells el pare Gabriel Romanelli.

El Patriarcat Llatí de Jerusalem que ha confirmat que l'atac va ser des de dalt de l'església de manera que de moment els danys es limiten a alguns vidres de les finestres trencades. Per tant, l'església segueix dreta i ni el sagrari ni el Santíssim han patit cap mal.  «El que sabem del cert és que un tanc, diuen les FDI per error, però no n'estem segurs, van impactar directament l'Església, l'Església de la Sagrada Família, l'Església Llatina»



Read more »

16 de juliol 2025

El govern islàmic sirià crema una altra església, ara la catòlica de Mar Michael

A primera hora del matí de dimarts 15 de juliol, les flames van consumir l'església catòlica grega (Rûm) de Mar Michael al poble d'Al-Sura al-Kabira, una petita comunitat predominantment cristiana situada a la zona rural de la governació de Suwayda. L'atac, va ser un acte incendiari, marca la segona església atacada en menys d'un mes, després de l'assalt mortal a l'església ortodoxa grega (Rûm) de Mar Elias a Daramsuq (Damasc).

El pare Butrus al-Jut, sacerdot de l'església des de fa molt de temps i líder espiritual de la comunitat, va expressar la seva profunda tristesa i indignació, revelant que no només l'església va ser incendiada intencionadament, sinó que el poble mateix va ser objecte de saquejos i destrucció. "No es van aturar a l'església", va dir en un comunicat publicat a les xarxes socials. "Van cremar i saquejar les nostres cases. Van trencar les nostres finestres, van robar les nostres pertinences i van incendiar les nostres vides".

La Unió Siríaca Europea (ESU) també va condemnar l'atac. «Aquest matí, l'església Mar Michael del poble d'al-Sura al-Kabira, situat a la zona rural de Suwayda, ha estat incendiada en un acte provocat», va escriure l'organització a la seva pàgina oficial de Facebook. «Després de l'atac a l'església Mar Elias de Daramsuq, una altra església ha estat objectiu». La declaració va aixecar alarma sobre el creixent patró de violència dirigida contra llocs i comunitats cristianes a Síria.


Read more »

15 de juliol 2025

Els caps de les Esglésies de Jerusalem visiten Taybeh on els cristians han estat atacats per jueus

Els Patriarques i Caps de les Esglésies de Jerusalem han visitat l'Església Ortodoxa Grega de Sant Jordi a Taybeh, un poble de Cisjordània, per expressar la seva solidaritat després que la setmana passada esclatés un incendi a l'església i al cementiri de la ciutat. En el seu anunci, els líders de les denominacions cristianes van declarar: "Aquestes accions representen una amenaça directa i deliberada no només per a la comunitat local, sinó també per al patrimoni històric i religiós dels nostres avantpassats i els nostres llocs sagrats". Van fer una crida a donar suport a la regió davant dels atacs repetits i sistemàtics d'extremistes radicals, assenyalant que aquests atacs són cada cop més freqüents.

Els líders també van subratllar que l'església ha mantingut una presència contínua a la zona durant 2.000 anys. A més, responsabilitzen les autoritats israelianes, afirmant que "permeten la presència d'agitadors violents a la ciutat de Taybeh". Finalment, van demanar la fi dels atacs dels colons contra la comunitat de Taybeh i a tota Cisjordània perquè "aquests atacs formen part d'assalts sistemàtics dirigits als cristians de tota la regió".

Read more »

06 de juliol 2025

Matança de cristians a l'Església de Mar Elias de Damasc


Vint-i-cinc persones van morir i 63 van resultar ferides quan un terrorista musulmà es va inmolar dins d'una església plena de gom a gom a Damasc, cosa que va suposar el primer incident de seguretat important a la capital siriana des que el règim de Bashar al-Assad va ser enderrocat el desembre passat.



L'explosió va tenir lloc diumenge 22 de juny al vespre mentre la gent es reunia per a les oracions del vespre dins de l'església ortodoxa grega Mar Elias, al barri de Dweil'a, que es troba al costat del barri cristià de Damasc. L'atacant suïcida, que el govern sirià va qualificar de membre del grup jihadista Estat Islàmic, va entrar a l'església, va obrir foc i després va detonar la seva armilla explosiva. Un desconegut  grup extremista musulmà sunnita Saraya Ansar al-Sunna poc conegut es va atribuir  l'autoria d'un atac suïcida perpetrat contra una església a Damasc, mentre que el govern sirià va insistir que formaven part del grup Estat Islàmic però la realitat és una altra. SAS és una facció que va ajudar a l'actual govern islamista d'HTS i amb la que manté vincles no orgànics. No té cap vincle amb Estat Islàmic però sí directament amb Al Qaeda d'on també va sorgir HTS a l'actual govern. De fet el Patriarca d'Antioquia, Joan X, ha asenyalat al govern sirià. Dirigint-se als presents, el atriarca Joan X va dir: «Amb tot l'amor i el respecte, senyor president Ahmed al-Sharaa, ahir em vau trucar per oferir el vostre condol. Però això no és suficient. Agraïm la trucada, però el crim que va ocórrer és molt més greu que això. El que m'importa, i ho diré francament, és que el govern té tota la responsabilitat del que va passar a l'església de Sant Mar Elias».

Read more »

03 de juliol 2025

El Papa nomena un nou Custodi de Terra Santa

El passat 24 de juny, el Papa Lleó XIV va confirmar el nomenament de Francesco Ielpo com a nou Custodi de Terra Santa, succeint el pare Francesco Patton. A la seva primera entrevista concecida a la web de la Custòdia de Terra Santa s'expressa amb força i esperança. En temps d'odi, extremismes i guerres, la presència franciscana a Terra Santa –encarnada en persones com Francesco Ielpo– ofereix un missatge profundament revolucionari: no amb poder terrenal, sinó amb la fraternitat humil, el compromís silenciós i la fidelitat a Sant Francesc d'Assís.

Fra Francesco Ielpo transmet un missatge íntim i revelador: per a ell, ser franciscà avui és viure la fraternitat com a pedra angular del carisma de Sant Francesc. “Ser franciscà avui a Terra Santa significa, abans que res, ser una fraternitat a la Custòdia” – destaca Ielpo – “aquest és el primer anunci”. Una fraternitat que no es redueix a una comunitat religiosa tancada, sinó que es desplega com a testimoni de presència i acolliment real enmig de tensions i conflictes.

La missió franciscana a Terra Santa no gaudeix d'una sola figura: més de 200 frares treballen “en silenci, de vegades fins i tot d'amagat”, fent possible la custòdia dels llocs sants, acompanyant els cristians locals i sostenint peregrinacions, escoles i iniciatives culturals.

Custodiar, explica Ielpo, significa “protegir alguna cosa que no és teva” de la mateixa manera que Sant Josep va tenir cura del Nen Jesús i la Verge sense posseir-los. Aquest lliurament total és el cor del desafiament: cuidar una herència mil·lenària, incansablement amenaçada per conflictes, sense apropiar-se'l. Davant la complexitat del terreny – guerres, divisions interreligioses, tensions geopolítiques – Ielpo avisa: no es tracta de líders solitaris, sinó de germans que caminen units. Aquesta fraternitat és la base per afrontar desafiaments pendents. Tot i que reconeix que "estem en un moment tràgic" on el sentiment d'impotència pot envair, insisteix que allò que s'espera dels frares és seguir l'exemple de Francesc d'Assís: "caminar en humilitat i fraternitat"

Quin missatge poden portar Sant Francesc i els seus seguidors a un món esquinçat?

En un entorn marcat per la violència, el fanatisme i la fragmentació, la Custòdia franciscana ofereix una resposta contracultural. El missatge de Sant Francesc ressona amb força renovada: la fraternitat, la simplicitat, la pau activa. Ielpo recorda que Francesc va anar a Terra Santa durant les Croades, sense pretendre canviar-les amb armes, sinó amb gestos de proximitat, diàleg i pregària.

Aquest mateix esperit s'aplica ara: no hi ha solucions ràpides, però sí gestos que sembren llavors. La fraternitat viscuda pels frares –en relacions quotidianes amb jueus, musulmans, cristians– és un acte profètic. En aquest món trencat, Francesc i els seus fills porten el testimoni d'una presència que obre espais de confiança i escolta, que sosté els més vulnerables i planta llavors d'esperança on regna la por.

Ielpo assumeix el càrrec amb humilitat: sap que no pot transformar per si mateix, però confia “en l'acció de l'Esperit Sant” que actua en la fraternitat. Aquesta mateixa humilitat convida l'Església universal a reconèixer que el canvi no serà a cop de grans discursos o solucions immediates, sinó de presència humil, solidaritat quotidiana i construcció pacient de ponts.

Avui més que mai, el model de Francesc d'Assís és una bestreta de civilització, una invitació radical a la reconciliació. Si es viu autènticament, aquesta fraternitat franciscana és “l'altra manera de viure” que Ielpo albira: propera, fraterna, disposada al sacrifici silenciós, sembradora de pau. 

Aquest és el seu regal al món: la possibilitat de caminar junts, en pau, en solidaritat, essent custodis del sagrat, no pas amb armes, sinó amb cors units.


Read more »

02 de juny 2025

Egipte incauta el monestir cristià ortodox de Santa Caterina situat al peu del mont Sinaí

L'històric monestir ortodox de Santa Caterina situat al peu del mont Sinaí i fundat al segle VI per l'emperador Justinià, ha passat oficialment a mans de l'estat egipci després d'una controvertida sentència dictada el 28 de maig pel tribunal d'Ismailia. Aquesta decisió posa fi a més de 1.500 anys d'autonomia del que és un dels monestirs cristians en funcionament més antics del món.

La resolució judicial ordena la confiscació de tots els béns del monestir, incloent-hi propietats, biblioteques, relíquies i manuscrits i icones de valor incalculable, i estableix que la seva gestió passarà íntegrament a l'Estat. Els vint monjos que formen la comunitat tenen l'accés restringit a algunes zones, i se'ls permet quedar-s'hi només amb finalitats litúrgices i sota les condicions imposades per les autoritats civils.

Santa Caterina, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat un símbol de convivència i respecte interreligiós durant segles. Tradicionalment considerat un vakuf, el lloc, un lloc sagrat respectat per l'islam, havia gaudit de la protecció de les comunitats beduïnes i del mateix estat egipci, fins i tot en moments de turbulència política.

No obstant això, durant anys, el monestir ha estat objectiu d'accions legals promogudes per diverses instàncies de l'aparell estatal egipci. Alguns analistes atribueixen aquesta ofensiva a sectors radicals de l'anomenat "estat profund", especialment des de l'època dels Germans Musulmans, i assenyalen la incapacitat del president Abdel Fattah al-Sisi per contenir aquestes pressions.

Tot i que funcionaris com l'arqueòleg Abdel Rahim Rihan han defensat la sentència com una acció destinada a "millorar el patrimoni en benefici del món i dels mateixos monjos", la comunitat religiosa denuncia una "expulsió de facto" i una amenaça directa a la supervivència del lloc com a centre espiritual.
Reaccions i impacte diplomàtic

L'impacte de la sentència ja ha traspassat fronteres. Grècia ha reaccionat durament al que considera un atac contra un símbol de l'hel·lenisme i l'ortodòxia. L'arquebisbe ortodox grec d'Atenes, Ieronymos, va expressar la seva indignació: "No vull i no puc creure que avui l'hel·lenisme i l'ortodòxia estiguin experimentant una altra 'conquesta' històrica. Aquest far espiritual ara s'enfronta a una qüestió de supervivència".

Tant el govern grec com el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble van expressar el seu profund rebuig a la decisió, que qualifiquen d'inacceptable i preocupant pel futur de l'emblemàtic enclavament religiós.

El ministre d'Afers Exteriors grec, George Gerapetritis, es va comunicar immediatament amb el seu homòleg egipci per expressar la posició oficial de Grècia. "No hi ha lloc per a la desviació de l'entesa comuna d'ambdues parts, expressada pels líders dels dos països en el marc del recent Alt Consell de Cooperació celebrat a Atenes", va subratllar el ministre, referint-se als compromisos bilaterals sobre el respecte al patrimoni cultural i religiós.

Per la seva banda, el patriarca ecumènic Bartomeu I, la màxima autoritat espiritual de l'Església Ortodoxa, va expressar la seva consternació pel que considera un atac al règim històric de protecció del monestir. "El Patriarcat Ecumènic va ser informat amb dolorosa sorpresa que el tribunal competent d'Egipte ha qüestionat el règim de propietat de l'històric Sant Monestir del Sinaí", va lamentar en un comunicat.

La comunitat monàstica ha anunciat el llançament d'una campanya internacional de sensibilització i informació dirigida a Esglésies, comunitats religioses i organitzacions internacionals, amb l'objectiu de revertir la mesura. El context geopolític afegeix encara més tensió: Egipte està actualment immers en la crisi regional derivada del conflicte a Palestina i la presència de grups jihadistes a la península del Sinaí, alguns dels quals han amenaçat directament el monestir en el passat.

Amb aquesta expropiació, no només es trenca una tradició mil·lenària d'autonomia monàstica, sinó que es reobre una ferida diplomàtica i eclesial de gran abast. El futur de Santa Caterina, la joia espiritual del cristianisme oriental, ara està en qüestió.

Read more »

20 d’abril 2025

S'encén el Foc Sacre al Sant Sepulcre

El Foc Sacre ha emergit miraculosament de la tomba de Crist, al Sant Sepulcre, encès per l'Esperit Sant, simbolitzant la llum i la victòria de Jesús ressuscitat sobre la mort. La cerimònia està dirigida pel Patriarca grec ortodox de Jerusalem, que entra a la tomba després d'una inspecció acurada per part de les autoritats per assegurar-se que no hi ha mitjans artificials per encendre el foc. Després de les pregàries, una llum divina encén les espelmes del Patriarca, i la flama es distribueix entre els fidels, que la comparteixen amb alegria per tota l'església i més enllà. Aleshores, el Foc Sacre es porta a països ortodoxos d'arreu del món, on és rebut amb gran reverència i celebració. El foc no crema en els primers minuts, cosa que es considera un autèntic miracle dels nostres dies. Crist ha ressuscitat.



Read more »