Els cristians iraquians, que viuen principalment a les ciutats de les planes de Nínive i altres zones del nord de l'Iraq, continuen abandonant el país. Això està passant "a un ritme d'unes 20 famílies al mes", va dir el cardenal iraquià Louis Raphael Sako, patriarca de l'Església caldea, en una reflexió sobre la situació dels cristians a l'Iraq. En un comunicat difós pel Patriarcat caldeu, el cardenal ha recordat que més de la meitat dels cristians iraquians han emigrat en els últims cinc anys i molts altres estan "en llista d'espera".
En aquest context, el Patriarca caldeu assenyala els nombrosos factors sociològics, polítics i ambientals que afavoreixen l'èxode lent i silenciós dels cristians autòctons de les seves terres, recordant la inestabilitat política i social, la inseguretat, la manca d'igualtat d'oportunitats, la discriminació i les mesures penalitzadores patides a el lloc de treball, la manca de disposicions legals per protegir la plena igualtat dels ciutadans -inclosos els cristians- davant la llei. El Primat de l'Església caldea qüestiona la manca d'una llei sobre l'estat civil dels cristians, que creu que obre el camí per a la discriminació sectària i, per últim, però no menys important, obliga els cristians a considerar qüestions d'estat civil (com la llei matrimonial, drets d'herència, o la custòdia de menors) segons lleis basades en la tradició jurídica islàmica i que es refereixen directament o indirectament a la Sharia.
En el seu text, el patriarca també deplora l'ús de paraules i símbols religiosos en la propaganda i en les polèmiques polítiques. El Patriarca també posa exemples d'alguns casos de corrupció i discriminació que li han cridat l'atenció recentment. "Si algú no vol que quedem al nostre país com a ciutadans amb la mateixa dignitat", conclou el cardenal iraquià "aleshores se'ns ha de dir obertament perquè puguem abordar el tema abans que sigui massa tard".
En aquest context, el Patriarca caldeu assenyala els nombrosos factors sociològics, polítics i ambientals que afavoreixen l'èxode lent i silenciós dels cristians autòctons de les seves terres, recordant la inestabilitat política i social, la inseguretat, la manca d'igualtat d'oportunitats, la discriminació i les mesures penalitzadores patides a el lloc de treball, la manca de disposicions legals per protegir la plena igualtat dels ciutadans -inclosos els cristians- davant la llei. El Primat de l'Església caldea qüestiona la manca d'una llei sobre l'estat civil dels cristians, que creu que obre el camí per a la discriminació sectària i, per últim, però no menys important, obliga els cristians a considerar qüestions d'estat civil (com la llei matrimonial, drets d'herència, o la custòdia de menors) segons lleis basades en la tradició jurídica islàmica i que es refereixen directament o indirectament a la Sharia.
En el seu text, el patriarca també deplora l'ús de paraules i símbols religiosos en la propaganda i en les polèmiques polítiques. El Patriarca també posa exemples d'alguns casos de corrupció i discriminació que li han cridat l'atenció recentment. "Si algú no vol que quedem al nostre país com a ciutadans amb la mateixa dignitat", conclou el cardenal iraquià "aleshores se'ns ha de dir obertament perquè puguem abordar el tema abans que sigui massa tard".
